Un vas d’aigua fresca pot ser qualsevol cosa que fem per a un altre.
Un cop Jesús va haver escollit els dotze deixebles els va enviar a predicar el Regne del cel. Però abans de fer-ho els va donar tot un seguit d’indicacions, entre les quals hi ha les que acabem d’escoltar. I per bé que cadascuna es podria comentar separadament, totes convergeixen en dir-nos que donar a conèixer el Regne és més important que el projecte vital que pugui tenir cadascú. No és que els deixebles haguem de deixar d’estimar la família o haguem de desentendre’ns de tot: és que hem d’incloure tot aquell a qui estimem i tot allò que ens toca fer en un projecte més gran que és el Regne de Déu, que ja engloba el nostre projecte particular. Jesús demana als seus deixebles amplitud de mires, saber sortir del dia a dia per veure que hi ha una realitat superior que no hem de perdre de vista. I, paradoxalment, aquesta realitat superior es pot explicar amb la simplicitat d’un vas d’aigua fresca: tot allò que fem per als altres, per insignificant que pugui semblar, ja és edificació del Regne de Déu.
Nosaltres també hem rebut aquest vas d’aigua fresca de la mà de Jesús. I no només un cop, sinó que ens el continua oferint sempre que el necessitem. Ens va donar el primer amb l’aigua del nostre baptisme, que obria el camí que després hem d’anar fent com a deixebles durant tota la vida. Però ens el dóna cada vegada que seiem vora d’ell, com feren aquells deixebles, i ens obrim a la seva paraula que poc a poc va transformant els nostres cors. Quan deixem la nostra família, les nostres ocupacions, els nostres hobbies, per venir a l’eucaristia i seure una estona amb el Senyor, rebem el vas d’aigua fresca de la seva paraula, que ens diu sempre allò que més necessitem en cada moment. No importa quin paper tinguem en el món, en la família o en la comunitat: encara que siguem un dels més petits, o que ens pensem que no comptem per a res, Jesús ens continua donant la seva gràcia a tots i a cadascú.
No és el mateix un vas d’aigua fresca per als qui tenim les necessitats vitals assegurades que pel qui camina pel desert, pel qui no té accés al més bàsic i necessari. Un vas d’aigua fresca pot ser qualsevol cosa que fem per a un altre, per petita que sigui, quan el veiem com si fos el Crist a qui hem de servir. Sigui o no de la nostra família. Estem donant un vas d’aigua fresca sempre que acollim a algú com si fos el Crist, ni que sigui escoltant-lo o fent-li un somriure. Sempre que mirem de transformar les dificultats que ens toqui viure en oportunitats per estimar i difondre l’amor de Déu, estem prenent la nostra creu per seguir al Senyor. Ell no defugí les dificultats, sinó que les transformà convertint-les en una porta que du a la vida. Quan estimem la nostra família de la mateixa manera que estimem als qui Déu ens ha posat en el nostre camí encara que no hi tinguem lligams de sang, ens estem prenent seriosament el seguiment de Jesús, que per força ens ha de portar cap al seu Regne. Fem nostres, doncs, les peticions que Jesús feia als seus deixebles, i aprofitem avui per revisar quina importància té per a nosaltres el fet de ser cristians. Està bé que siguem atents i mirem d’estimar als altres; però no ho hem de fer per bona educació sinó per consciència de ser deixebles del Crist, enviats per ell amb una missió: predicar el Regne de Déu en el món, en la porció que ens hagi tocat de viure. I ho farem si sabem fer la nostra feina com un servei i no com una obligació, si sabem veure en els altres els fills estimats de Déu, que també som nosaltres.
Diumenge de la setmana XIII durant l’any / A
