Qualsevol norma hauria de ser una ajuda per estimar més als altres
El diàleg de Jesús amb els fariseus va més enllà del que diuen les paraules. En realitat Jesús no pretén discutir amb ells sobre la necessitat o no de complir les normes, sinó fer-los veure que cal entendre el sentit pel qual la norma fou posada. Les normes i les lleis són una ajuda per conviure millor. Si no hi haguéssin normes i tothom fes el que volgués amb impunitat, molt probablement el món seria pitjor perquè moltes persones només pensarien en elles mateixes. Per això hi ha normes. Però que hi siguin no vol dir que no puguem tenir una visió més àmplia, estalviant-nos d’entrar en judicis innecessaris. En realitat el que Jesús estava intentant era eixamplar l’horitzó dels fariseus: la norma del repòs del dissabte havia estat posada perquè no ens oblidéssim de dedicar un temps a Déu. Però com que Jesús era Déu, pel simple fet d’estar amb ell els deixebles ja no podien saltar-se el repòs del dissabte ni que volguéssin.
Nosaltres també dediquem un temps a estar amb el Senyor cada cop que celebrem l’Eucaristia. Aquella passejada de dissabte al matí que feien els deixebles per a nosaltres és el moment de la pregària, quan ens asseiem vora el Senyor per escoltar-lo i dialogar amb ell. Per això no seria bo que vegéssim el fet de venir a Missa com un precepte: la litúrgia és un moment privilegiat de trobada amb el Senyor ressuscitat, que ell mateix ens va deixar per poder continuar present entre nosaltres. I qualsevol discussió sobre la manera de fer d’uns i d’altres seria allunyar-nos de la finalitat per la qual va ser instituïda. En realitat, tot és més fàcil: «El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes», deia el Senyor. És un missatge ben clar, que també ens pot servir avui.
Tots tenim una relació amb les normes: tots n’hem posat alguna vegada, tots n’hem d’obeir. I segurament també tots les hem fet servir alguna vegada d’escut, o bé altres vegades hem mirat cap a un altre costat com si no hi fossin. Però el que és important de veritat no és que siguem complidors, sinó que entenguem en tot moment perquè fem les coses, que hi trobem el sentit últim. El diàleg de Jesús amb els fariseus sobre el compliment de les normes pot ser una invitació perquè ens aturem a pensar el perquè de les coses més senzilles que fem. Potser a través de les coses petites farem grans descobriments, perquè qualsevol norma hauria de ser una ajuda per conviure millor. I en darrer terme, qualsevol norma hauria de ser una ajuda per estimar més als altres. «El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes», deia Jesús. Estiguem atents perquè, mirant de complir les normes, no estiguem deixant d’estimar el Senyor i als altres cada dia una mica més.
Divendres de la setmana xv durant l’any
