Si volem ser bons deixebles en l’escola de la felicitat, hem d’escoltar la paraula de Déu i posar-la en pràctica
En el nostre pas per aquest món, Déu ha infós en els nostres cors alguna cosa més que la necessitat de complir les funcions vitals bàsiques; Déu ens ha infós un desig de felicitat. Tota la nostra vida caminem, amb més o menys èxit, cap a la felicitat. I l’evangeli d’avui ens relacionava la veritable felicitat amb l’escolta de la paraula de Déu: «sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden», deia. Les primeres pàgines de la Bíblia ens presenten un Déu que crea per mitjà de la paraula. Moisès va donar els manaments de Déu al poble d’Israel dient-los: «Escolta Israel, i mira de posar-los en pràctica; així seràs un poble feliç» (Cf. Dt 6,3). «Parleu, que el vostre servent us escolta», li va dir Samuel al Senyor (Cf. 1Sa 3,10). I els deixebles de Jesús no van fer sinó respondre a la crida que d’ell van escoltar, obeint així la seva paraula. Són només alguns exemples de la importància que la Sagrada escriptura atorga a l’escolta de la paraula de Déu i a la seva obediència.
La Mare de Déu, la memòria de la qual avui celebrem, és el màxim exponent del què implica escoltar i obeir la paraula de Déu. Maria no va dubtar en donar el seu “Sí” a la paraula que li arribà per l’àngel, i després li va donar vida en el seu interior. I l’evangeli d’avui ens recorda que la importància de Maria no és tant per ser qui fou, sinó per haver escoltat la paraula de Déu. Corregint a la persona que d’entre la multitud va proclamar a Maria sortosa pel fet d’haver-lo infantat, Jesús ens ens fa conscients que, cadascú de nosaltres —siguem qui siguem, podem assolir aquella felicitat que ella va experimentar; i no per ser qui som, sinó perquè estem disposats a acollir la seva paraula i posar-la en pràctica.
En el nostre pas per aquest món, Déu ha infós en els nostres cors un desig de felicitat. I si volem ser bons deixebles en l’escola de la felicitat, hem d’escoltar la paraula de Déu i posar-la en pràctica, seguint els passos de la Mare de Déu. Tots sabem perfectament què ens diu, aquesta paraula de Déu: no ens demana que fem coses extraordinàries, ni grans proeses, ni que perdem el temps en lluites de poder o en aconseguir reconeixement davant dels altres. Déu ens demana que estimem; que estimem als qui tenim a la vora. I els estimem quan els servim, o fins i tot quan els escoltem. En un passatge no molt llunyà del mateix evangeli que avui ens ha estat proclamat, Jesús equipara la seva mare i els seus germans a aquells «qui escolten la paraula de Déu i la compleixen» (Cf. Lc 8,21). I és que l’escolta i la pràctica de la paraula de Déu crea uns lligams tan forts amb Jesús que es poden equiparar als lligams familiars. Demanem a Déu que ens concedeixi de saber-lo escoltar, i ens doni la valentia per posar en pràctica tot allò que ens demani. Serà així com caminarem cap a l’autèntica felicitat i serem membres de ple dret de la gran família dels seus fills.
Dissabte de la setmana xxvii durant l’any
Sta. Maria en Ds
