Com a cristians estem cridats a a fer viva la paraula de Déu dins nostre
Els evangelis canònics no diuen res de la vida de la Mare de Déu fins al moment de l’anunciació, quan l’àngel Gabriel li fou enviat per dir-li que tindria un fill, i seria el Fill de l’Altíssim. Però tot i aquest silenci, els evangelis apòcrifs —que poden contenir elements de veritat malgrat no estar en el cànon, i la tradició oral antiga, ens fan pensar i deduir que alguns espisodis en la vida de Maria devien tenir lloc. De la mateixa manera que «Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació» Maria va portar Jesús al temple (Cf. Lc 2,22), els pares de Maria també ho devien fer amb ella de la forma acostumada ni que fos per complir els rituals de purificació de la mare. I el Protoevangeli de Jaume va més enllà explicant que quan Joaquim i Anna van portar a Maria al Temple, on va ser rebuda pel gran sacerdot, i s’hi va quedar per uns anys juntament amb altres noies, per a ser instruïda en el servei de Déu.
La festa de la Presentació de santa Maria que celebrem avui, però, no va ser introduïda en el nostre calendari fins a l’edat mitjana, si bé és una festivitat que tenim en comú amb l’església d’orient, ja que forma part d’una de les dotze festes principals de l’any litúrgic oriental, i deu el seu orígen a la dedicació de l’església de santa Maria la Nova a Jerusalem, que tingué lloc sota l’emperador Justinià el 21 de novembre de l’any 543.
L’antic costum de presentar els infants al temple ens pot ajudar a recordar que cadascú de nosaltres hem estat cridats a ser fills de Déu, a escoltar la seva paraula i confiar-nos-hi. I tant la festa de la Presentació al temple del Senyor com la de Maria, poden ser per a nosaltres una ocasió per recordar allò que Jesús ens va ensenyar sobre el temple: que el veritable temple som nosaltres. Cadascú som un temple de Déu, i l’Esperit de Déu habita en nosaltres (Cf. 1Co 3,16). I per això, la persona humana té una dignitat i una missió de molta responsabilitat, que és la de fer viu l’Esperit de Déu en la societat. I l’evangeli d’avui, encara que fos a partir d’una pregunta capciosa dels saduceus, ens recorda a més que el nostre cos està cridat a la resurrecció, i que els qui estan cridats a «tenir part en la resurrecció, són igual que els àngels i són fills de Déu». Tot plegat, doncs, és una crida a tenir cura del què fem amb el nostre cos, del què li fem fer, i del què li fem dir. Perquè, com a cristians, estem cridats a a fer viva la paraula de Déu dins nostre, seguint l’exemple de Maria. I com a cristians som presència de Déu en el món. I això és especialment important en l’època de crisi que ens trobem causada per la pandèmia, perquè és ara quan la societat necessita més que mai aquesta presència de Déu. Que l’eucaristia que estem celebrant ens ajudi a prendre’n consciència, i ens dóni la força necessària per a ser testimonis de Déu en el nostre entorn.
Dissabte XXXIII durant l'any – La Presentació de la Mare de Déu
