Les nostres accions tenen una influència real en els altres
L’evangeli que ens acaba de ser proclamat, és un petit fragment d’una secció més gran de l’evangeli de Lluc que té el diner com a leitmotiv. La secció comença amb la paràbola de la dracma perduda, continua amb la del fill pròdig, la de l’administrador astut i la relació dels fariseus amb el diner (que és el fragment d’avui) i acaba amb la paràbola del ric Llàtzer. Però a pesar d’aquests i d’altres fragments de l’evangeli que parlen de les riqueses, sabem del cert que Jesús no tenia un interès en els béns materials, sinó en ensenyar-nos que hi ha una relació entre les coses d’aquest món i les del venidor: la relació que tenim amb les coses materials, no són sinó un assaig per aprendre aquelles que de veritat ens han de servir per apropar-nos a Déu: «L’home que és fidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor, i l’home infidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor». Quines serien aquestes coses de poc valor, i aquelles altres de més valor?
En aquesta eucaristia celebrem la memòria de la Mare de Déu. Maria podria ser el model perfecte d’aquesta relació entre les coses petites i les més grans: com fan totes les mares d’aquest món com si no fessin res, va ensenyar a estimar al seu Fill. I fent-ho esbossava les primeres línies en aquell llenç encara blanc, que després acabaria essent l’obra d’art més sublim de tota la història: Nostre Senyor Jesucrist. Donant el seu “sí” Maria acceptà una responsabilitat aparentment petita i no gaire diferent a la de qualsevol altra mare; però essent fidel a aquesta responsabilitat, va permetre que un bé més gran fos donat a tota la humanitat.
Tots nosaltres tenim petites responsabilitats. El gest més petit del món pot tenir grans repercussions per a nosaltres i per als altres, si sabem veure aquesta relació entre les riqueses enganyoses —les que veiem, i les veritables —les que no veiem amb els ulls però que són les que compten de veritat. Escoltar una persona, cultivar una amistat, dedicar temps als altres, fer allò que ens demanen de grat i no per obligació, poden ser exemples d’aquelles petites coses que es poden convertir en grans, si som conscients que les nostres accions tenen una influència real en els altres, i per extensió, en el món. I avui més que mai, enmig d’aquesta pandèmia que ens ha tocat de viure i gràcies a la qual som més conscients que en aquest món hi som de pas, estem cridats a valorar les coses petites i els petits gestos amb els altres, que ens poden estar marcant el destí. «Déu coneix els vostres cors», deia Jesús als fariseus en l’evangeli d’avui. I també coneix els nostres. I el que hi ha dins nostre és el que compta de veritat, la nostra riquesa veritable. Demanem a Déu que ens permeti de fer-ne un bon ús, perquè un dia trobem “qui [ens] rebi eternament a casa seva”.
Dissabte de la setmana XXXI durant l’any – Sta. Maria en Dissabte
