Cada dia de la nostra vida és una nova oportunitat.



Les paraules del profeta Ezequiel que ens han estat proclamades en la primera lectura, devien sonar com un bàlsam guaridor per als primers a qui van anar adreçades; eren tot un missatge d’esperança en temps de dificultat. La comunitat jueva que havia estat deportada a Babilònia passava per una profunda crisi espiritual i política, i se sentia culpable de totes les desgràcies que els havien caigut com a poble. Aclaparats com estaven per la tristesa, havien perdut tota esperança en el futur del poble d’Israel i es preguntaven per la presència de Déu. I el profeta els va proclamar el millor que podien sentir: tot i la infidelitat del poble, el Déu del cel podia i volia fer-lo reviure. El programa que els anuncià estava ple de salvació i alegria: Déu volia restaurar el poble fent-lo tornar de l’exili, volia unificar allò que s’havia dividit, volia purificar-lo i perdonar-li les faltes, els volia donar un pastor que els conduís per camins de pau fins a fer-los habitar de nou a la terra promesa, volia segellar amb ells una nova aliança, i volia viure per sempre enmig d’ells. Es podia demanar més?

Aquesta lectura del profeta, igual que les paraules del profeta Jeremies que hem cantat com a Salm responsorial, sonen més a un pregó pasqual que no pas a una pàgina quaresmal: «canviaré el dol en dies de festa, els consolaré de les penes i els alegraré», deia. I és que avui, últim dia de la Quaresma, és un bon moment per mirar endavant i veure on hem d’anar a parar. Aquests propers dies de Setmana Santa contemplarem el misteri de la passió i mort de nostre Senyor Jesucrist, però sobretot aixecarem els ulls i celebrarem el fet que, igual com els passà als jueus deportats lluny de la seva terra, Déu ens ha anunciat la voluntat de donar-nos un destí immillorable: Déu també vol guarir les nostres ferides, perdonar les nostres culpes, fer fora les nostres penes i unir els cors dividits. I per això ens té preparat el millor dels destins que puguem imaginar. Quan acabi el nostre exili per aquesta terra, arribarem allà on «El Senyor ens guardarà, com un pastor guarda el seu ramat».

Entretant, cada dia de la nostra vida és una nova oportunitat. Perquè a nosaltres aquest pastor ja ens ha estat donat en la figura de Jesucrist, i ens parla directament al cor de cadascú. I les paraules que ens diu ens serveixen per anar dirigint els nostres passos vers aquest destí final, al qual estem cridats. Cada una de les nostres accions diàries ja les podem fer amb la intenció de guarir les ferides dels qui tenim a la vora, d’unir les divisions que ens puguin separar, de viure en pau amb tothom, i de fer créixer el Regne de Déu aquí i ara. La Quaresma que avui acabem ens ha donat l’oportunitat de tornar a mirar cap a Déu, i de sentir ja des d’ara l’alegria  d’aquest anunci joiós que també és per a nosaltres: Déu no només ha vingut a la festa sinó que també ens hi convida a participar-hi amb ell, per sempre. 

Homilia del dissabte de la setmana V de Quaresma

Ez 37,21-28 / Jr 31,10.11-12ab.13 / Jo 11,45-56

Entrades populars

El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu

Imatge
L’evangeli d’avui ens reporta un cop més la bella imatge del pessebre: «els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora». La imatge del pessebre ens diu com és Déu, i com vol Déu que siguem nosaltres. ¿Com és Déu? Cadascun dels personatges del pessebre ens en diu alguna cosa. Els pastors representen les persones anònimes i senzilles que s’acosten amb curiositat, i se sorprenen pel que troben. Podem dir, doncs, que Déu és aquell que es deixa trobar per les persones normals i corrents; per veure Déu cal moure’s i tenir un cor humil. Maria i Josep ens són dos models d’obediència a Déu, obediència en el sentit etimològic del terme:  ob-audire significa “saber escoltar” o “demostrar interès per allò que s’escolta”: Maria va escoltar les paraules de l’àngel, i va respondre afirmativament a la proposta de Déu. Josep fa semblantment: renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu. Déu, per tant, és aquell que ens parla perquè l’escoltem, és aquell que t...
Més informació

Què significa ser deixeble de Jesús?

Imatge
  Les dues lectures d’avui són dos exemples de la manera com el Senyor escull les persones per a realitzar missions importants. La primera ens parlava de Saül, cridat a ser rei d’Israel: era un noiet que feia de pastor, i estava buscant unes someres que el seu pare havia perdut. I en segon lloc, l’evangeli ens parlava de Leví, cridat a ser apòstol: era un publicà que estava assegut al lloc de la recaptació dels impostos que cobraven els romans, i que per això estaven considerats oficialment pels jueus com a pecadors. Tots dos casos semblen d’entrada un contrasentit: per a missions tan altes com governar o ser apòstol semblaria que caldria haver escollit un altre perfil. Però el que Déu valora són d’altres coses: tant Saül com Leví, en sentir la crida que els fan, no dubten i obeeixen sense dilacions. Saben reconèixer la importància del que els està passant, i mostren una predisposició a obeir i deixar-se fer. Aquestes dues lectures s’escauen avui, que celebrem la memòria de St. M...
Més informació

Estem convidats a examinar quins fruits donem, i veure què és el que ens aguanta

Imatge
L’evangeli d’avui ens ofereix dues imatges diferents que ens parlen de la persona: l’arbre i la casa. El cristià ha de ser com un arbre que doni bons fruits, i ha de ser també com un edifici ben fonamentat, que s’aguanti ferm. Perquè l’arbre pugui donar bons fruits, necessita l’aigua; i per estar ben fonamentada, la casa necessita la roca. Dos altres elements en aparença molt diferents, però que ens ajuden a entendre com actua la Paraula de Déu en nosaltres: com l’aigua, la paraula de Déu és una força sempre viva i dinàmica que ens és aliment; i com la roca, la Paraula ens proporciona la seguretat de saber-nos ben fonamentats en uns valors eterns i sòlids, que són els que Jesús ens va donar. L’eucaristia sempre és per a nosaltres un encontre amb el Crist ressuscitat, que continua viu en la seva Paraula i en la comunitat. La celebració que estem fent, doncs, ens fa viva un cop més la seva paraula, i ens dóna la oportunitat de deixar-nos interpel·lar per ella. I ho fa avui d’una ...
Més informació