Tots necessitem la compassió i el perdó del Pare del cel, i alhora estem cridats a exercir aquesta compassió i perdó amb els qui tenim a la vora.
La paràbola del fill pròdig que ens acaba de ser proclamada, era en realitat la llarga resposta que Jesús donà a aquells que el criticaven per acollir els pecadors i seure a menjar amb ells. La paradoxa era que els fariseus —que es vantaven de ser els més estrictes complidors de la Llei, i els mestres de la Llei —que teòricament eren els millors coneixedors del seu contingut, no trobaven bé que Jesús es fes amb els publicans i els pecadors. Consideraven que un pecador, pel fet de ser-ho, era un proscrit i no mereixia que ningú s’hi acostés. Però un coneixement profund de la Llei era incompatible amb el rebuig dels qui més necessiten l’ajut de Déu. I Jesús havia vingut justament per això, per salvar els pecadors. I per complir bé la seva missió, no podia fer altrament que apropar-se i acollir aquells que més el necessitaven. D’aquí que mengés i begués amb ells. La paràbola del fill pròdig, doncs, il·lustra aquelles virtuts que els fariseus i els mestres de la llei haurien d’haver tingut si s’haguessin cregut de veritat la Llei: haurien de ser com el pare disposat a perdonar sempre, a imatge de Déu.
Aquesta paràbola proclamada en el context de la Quaresma, ens vol recordar una sèrie de virtuts bàsiques per al cristià: el perdó, l’acolliment, la humilitat, l’alegria o la fidelitat. Són actituds fonamentals per a tots els qui volem fer el camí de la vida com una llarga preparació per aquella Pasqua definitiva, que vindrà quan fem el gran pas que ens ha de portar a viure per sempre en Déu. I avui Jesús ens els detalla a nosaltres, que en el context de la celebració seiem a taula amb ell per menjar i beure el pa de la seva paraula, que ens interroga sempre per saber com estem portant a terme nosaltres tots aquests valors en la nostra vida.
Perquè igual que el pare dels dos fills acull i perdona, tots nosaltres estem cridats a perdonar i acollir els que ens han ofès, i a ser compassius com ell. Igual que el fill pròdig no té por de retornar al pare després d’haver-se equivocat, tots nosaltres estem convidats a mirar de nou cap a Déu en qualsevol moment, si és que ens n’havíem apartat. Igual que el fill gran no s’apartà mai del pare encara que no entengués la seva manera de fer, tots nosaltres estem cridats a seguir el seu exemple de fidelitat cap a Déu. Tots nosaltres som cada un d’aquests personatges en algun moment o circumstància de la vida. Tots nosaltres podem haver malgastat els dons que Déu ens ha donat —com el fill pròdig, o bé hem pogut sentir enveja o fer les coses com interès —com el fill gran. Tots nosaltres necessitem la compassió i el perdó del Pare del cel, i alhora estem cridats a exercir aquesta compassió i perdó amb els qui tenim a la vora. La paràbola del fill pròdig va ser la resposta de Jesús als qui el criticaven per acostar-se als pecadors. Que les actituds que aquesta paràbola ens ensenya siguin la nostra resposta i manera de fer el camí de la vida.
Dissabte de la setmana II de Quaresma
