Sant Jeroni ens va donar un exemple de conversió i d'estimació a la paraula de Déu.
Acabem d’escoltar a l’evangeli que per ser deixeble i apòstol del Senyor, no fan falta grans coses materials: «No porteu bossa, ni sarró, ni calçat», deia Jesús als setanta-dos que va enviar per tot arreu a predicar la bona nova del Regne. El més important no són les coses materials: el més important és creure el en Senyor, escoltar la seva paraula, retenir-la, posar-la en pràctica en la pròpia vida, i difondre-la. I la paraula que Jesús ens va donar i que aquells deixebles van sentir de la mateixa boca del Senyor, nosaltres la coneixem a través de la Bíblia, que ens és proclamada en cada celebració, com si la sentíssim pronunciada avui i ara pel mateix Senyor, que continua viu en cada celebració que fem.
I en aquesta Missa, a més, fem memòria de St,, Jeroni, un sant que va dedicar tota la seva vida a l’estudi de la paraula de Déu, llegint a fons i convertint-la en escola de vida. Nascut al s. IV al si de l’Imperi romà (en una regió que correspondria a l’actual Croàcia), va rebre una educació d’acord amb les arts liberals del seu temps, però que no l’omplia per dins. I el contacte amb amb la paraula de Déu que conegué a través dels cristians i del món monàstic, va propiciar una conversió que el dugué a dedicar tota la seva vida a Déu, donant fruits molt importants: és l’autor de la primera traducció llatina de la Bíblia directament de l’hebreu —que era la llengua original, i no del grec —que era una altra traducció (és sabut que els textos originals perden força amb les traduccions, i d’aquí la dificultat de la traducció de la Bíblia, que per nosaltres és paraula viva de Déu que ens és proclamada i escoltem com a escola de vida).
Però la importància de St. Jeroni no és tant la gesta literària d’aconseguir una traducció que durant segles fou la oficial de la Bíblia, sinó l’exemple que ens va donar de conversió i d’obediència a la paraula i la voluntat de Déu: Després de córrer món, entrar en contacte amb representants de diverses escoles teològiques i de grans erudits de la cultura del seu temps, Jeroni va fer un canvi en la seva vida i es donà a l’ideal monàstic de l’amor a la Sagrada Escriptura, perquè és a través d’ella que Déu ens parla. Escoltar la paraula de Déu, parar-hi atenció, pensar que allò és el que Déu ens vol dir en el moment present, i deixar-nos transformar lentament per aquesta paraula, és tot un ideal de vida. No es tracta de fer les coses de manera uniforme, ni de posar-nos tots d’acord en la manera d’obrar: es tracta de saber identificar els dons que Déu ens ha donat a cadascú i potenciar-los, de manera que Déu se’n pugui servir per a l’edificació contínua del seu Regne. Els setanta-dos deixebles van portar aquesta paraula als contemporanis per primer cop. Nosaltres la coneixem en part gràcies al llegat de St. Jeroni. Què podem fer cadascú, per viure-la i deixar també la nostra empremta amb els qui viuen amb nosaltres?
Homilia del dijous de la setmana XXVI durant l’any / I – St. Jeroni
