Qui hi ha que porti un llum per amagar-lo sota el llit?
«Qui hi ha que porti un llum per amagar-lo sota una mesura o sota el llit? No és per posar-lo en un lloc alt?». La pregunta retòrica que ens feia l’evangeli és de resposta evident: efectivament, ningú no posa el llum a sota el llit o en un lloc fosc, perquè no serviria de res. I menys en els temps antics, que els llums eren d’oli i posats en un lloc poc convenient podien provocar un incendi. El llum és per posar-lo en un lloc alt, perquè pugui il·luminar tota l’estança. Però si avui l’evangeli ens fa aquesta pregunta de resposta evident, no és perquè vulgui posar a prova la nostra lògica sinó perquè ens vol dir alguna altra cosa que potser no és tant evident com sembla. Si per llum no entenem una làmpada sinó la nostra pròpia fe o tot allò que Jesús ens ensenya, vol dir que aquests ensenyaments que ens il·luminen no són per quedar-nos-els en l’àmbit privat o més íntim, sinó per proclamar-los i compartir-los; perquè altrament, serien malaguanyats.
Sant Enric d’Ossó —la festa del qual avui celebrem, va llegir i meditar aquesta frase i va ser plenament conscient d’aquest significat més profund. Per això va dedicar molts esforços a l’anunci de l’evangeli. A banda de les seves predicacions, ho va fer sobretot a través de la revista mensual “Santa Teresa de Jesús”, que a partir del 1872 publicà durant 24 anys i fou la seva principal plataforma de difusió dels ensenyaments de l’Església. Des d’allà va contribuir a difondre els ensenyaments de Pius IX i Lleó XIII, va ensenyar l’art de l’oració, va propagar l’amor per Sta. Teresa d’Àvila i va anar informant de les principals novetats que es donaven en l’església del seu temps. També publicà d’altres obres com un catecisme per a les persones més senzilles, o diversos resums de les encícliques que es publicaren en el seu temps. I no cal dir que va fer altres contribucions molt importants, com la fundació de la Congregació de les germanes de la Companyia de Sta. Teresa de Jesús, que avui està present en tres continents.
Potser tots nosaltres, presents avui en aquesta Eucaristia, no podrem arribar a fer una obra tan ingent. Però l’ensenyament que avui hem rebut pel qual se’ns convida a no quedar-nos per nosaltres sols la llum de l’evangeli sinó a fer-la visible als altres, és el mateix ensenyament que rebé St. Enric d’Ossó, i tantes i tantes persones que al llarg dels segles han fet coses bones per als altres. Per això és bo que avui ens preguntem, cadascú, què podem fer per donar allò que hem rebut. Com podem, cadascú des del seu lloc i des de la seva posició en la societat, fer present als que tenim a la vora la llum de l’evangeli. Potser només serà fent la nostra feina amb esperit de servei, potser només donant una bona paraula o escoltant a aquell qui ho necessita. Però tot allò que puguem fer, per poc que sigui, el Senyor ens ho recompensarà, perquè tal i com ens ha dit avui l’evangeli «Déu us farà la mesura que vosaltres haureu fet, i encara hi afegirà».
Dijous de la setmana III durant l’any – St. Enric d’Ossó
