No vivim igual escoltant a Jesús que sense fer-ho.
El miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos sempre ha estat vist com una anticipació de l’Eucaristia. Té les seves arrels a l’antic testament, i les seves branques, fulles i fruits s’estenen al nou testament i el depassen, prolongant-se per tota la història i arribant als nostres dies. Més encara: arribant a l’interior de cadascú de nosaltres, ja que en l’Eucaristia Jesús ens parla i ens va transformant interiorment. L’Antic testament ja ens reporta la imatge d’un Déu provident, que no deixa que el seu poble mori de fam al desert sinó que l’alimenta amb el seu pa, un pa que segons el llibre de la Saviesa és «capaç de satisfer tots els desigs i adaptar-se a tots els gustos», un pa que ens mostra la dolcesa de Déu amb els seus fills perquè “s’ajusta al desig del qui el menja i s’acomoda al gust de cadascú”, continuant amb el mateix text (Cf. Sv. 16,20-23). I en el nou testament podem veure com els gestos que Jesús fa en aquest miracle s’assemblen molt als que farà en el darrer sopar, en la institució de l’Eucaristia.
L’eucaristia és, doncs, això: la manera com Jesús continua alimentant els pobles que hem vingut i que vindran després. Nosaltres som aquella gent que es reuneix amb Jesús. Aquí és on ens parla. Aquí és on l’escoltem. I aquí és on Jesús sent que no ens pot deixar marxar sense donar-nos forces per continuar el nostre camí, i perquè no defallim. El diàleg que cadascú té oportunitat de fer amb Ell en aquest lloc ens alimenta, i després es tradueix en fets concrets de la nostra vida real, a la qual l’Eucaristia ens envia.
Perquè no vivim igual escoltant a Jesús que sense fer-ho. Els cristians trobem sentit a la nostra vida quan la donem per als altres, com va fer Jesús. Però això no és cosa d’un dia ni d’un moment, sinó que s’ha d’anar fent amb el camí, discernint en cada moment què és millor per a Déu i per als altres. I per això és important el diàleg constant amb Déu que es va fent a través de l’escolta de la seva paraula, que no només acollim amb interès sinó que deixem que ens vagi transformant per dins. Un mateix relat bíblic no ens diu el mateix en una etapa de la vida que en una altra, o en una situació concreta per la que passem o en una altra: nosaltres veiem en els textos bíblics una paraula que està viva, que és sempre actual. Perquè la paraula de Déu sempre ens interpel·la, i cada cop que l’escoltem amb atenció ens pot dir una cosa diferent o hi podem trobar un sentit nou. És així com el Senyor ens parla: a través de l’escolta de la seva paraula. I per això té un valor especial que puguem escoltar no pas allò que ens ve de gust en cada moment, sinó allò que ens és ofert gratuïtament, perquè en cada lloc de l’escriptura hi pot haver quelcom per descobrir, un nou sentit per escatir, o una nova oportunitat per tornar a començar.
Dissabte V durant l’any
