Allò que creiem s’ha de traduir en actes de la nostra vida.
.jpeg)
«Vosaltres no us heu de fer dir guies, perquè, de guia, només en teniu un, que és el Crist», deia l’evangeli. Efectivament, per conèixer Déu de veritat Jesús és “el camí”, Jesús és qui ens mena cap a Déu, Jesús és qui ens mostra la direcció a seguir. I només fent una experiència personal de relació amb Jesucrist que ens permeti experimentar el seu amor, podem arribar a la meta del coneixement de Déu.
Aquest convenciment va marcar els ensenyaments de St. Bernat de Claravall, la memòria del qual avui celebrem. Fou anomenat Doctor mellifluus perquè en els seus ensenyaments la lloança a Jesucrist “fluïa com la mel”. Ell mateix digué en un dels seus sermons que Jesús és “mel a la boca, melodia a la oïda, i alegria al cor”, una manera poètica de dir que l’únic que compta és Jesucrist, que és l’únic guia que l’evangeli d’avui també proclamava com a vàlid. I continuant amb aquestes expressions més poètiques, encara digué que qualsevol aliment per a l’ànima era insípid si no anava amanit amb l’oli i la sal de Jesucrist; que qualsevol escrit que pretengués edificar als oients era insuls si no s’hi podia sentir en ell el ressò del nom de Jesús…
Aquest ressò de l’experiència profunda de Jesucrist que va fer St. Bernat, i que es pot sentir en tots els seus escrits, és també vàlida avui per a nosaltres com a cristians (i sobretot com a monjos). La fe és fruit d’una trobada íntima i personal amb Jesús, a través de la qual experimentem el seu amor, vivim la seva amistat, i aprenem a posar en pràctica en la nostra vida tot allò que Jesús ens ensenya a través del seu evangeli. Però aquesta fe, si no la poséssim en pràctica en la nostra vida, no serviria per a res. Allò que creiem s’ha de traduir en actes de la nostra vida, perquè altrament correríem el perill de ser com aquells fariseus i Mestres de la llei que el Senyor criticava a l’evangeli d’avui, que sabien molt bé el que s’havia de fer, però no ho feien, “Preparaven farcells pesadíssims i els carregaven a les espatlles dels altres, però ells no volien ni moure’ls amb el dit”. Demanem, doncs, com a fruit d’aquesta Eucaristia, que tal i com proposava l’oració col·lecta d’avui, aquella llum que il·luminà St. Bernat en els seus ensenyaments sigui la mateixa que il·lumini els nostres passos en aquest món, que és una manera de dir que Jesús sigui el nostre únic guia.
Dissabte xx durant l’any – St. Bernat, abat i doctor
