Els consells de vida que donava el profeta Ezequiel, continuen essent vàlids per a nosaltres.

 


Era una manera de pagar per les seves culpes, que els haguessin deportat en un país estranger —es preguntaven els israelites, o era per culpa del que havien fet els seus pares? Si els feien mal les dents, era culpa dels raïms agres que els seus pares havien menjat, o pel que havien menjat ells mateixos —d’acord amb l’expressió que feia servir el text? Ni una cosa ni l’altra, Déu els respon. Ni uns paguen les faltes comeses per els altres, ni les coses que ens passen són retribucions per les culpes que un hagi pogut fer. Una cosa va per un camí, i l’altra per l’altre.

Segurament, St. Poncià i St. Hipòlit s’haguessin pogut preguntar el mateix: el martiri que van sofrir, va ser la pena a pagar per allò que —un com a Papa i l’altre com a anti-Papa haguessin pogut fer malament? O bé no té relació una cosa amb l’altre? De fet, només pel fet d’haver-se reconciliat mútuament, després de dur dues vides amb opinions i interessos contraris, ja hauria estat suficient per justificar un final de vida més pacífic…

I nosaltres, encara, podríem pensar que totes les coses dolentes que ens passen en el món són faltes que hem de pagar per les culpes dels altres: les injustícies i desigualtats del nostre món, el canvi climàtic, les guerres, i tota la llista que poguéssim afegir aquí, segur que tot són conseqüències de fets passats; però no és segur que siguin “culpes a redimir” ni càstigs o premis per haver fet les coses bé o malament. Són coses independents: un just pot haver de patir infortunis, i un injust pot tenir una vida regalada, sense més explicació. El és important és saber veure en les circumstàncies de la vida oportunitats per fer créixer el Regne de Déu, o reptes per aprendre a viure els valors de l’evangeli i trobar la felicitat ni que sigui enmig de dificultats. I en aquest sentit, continuen essent vàlids per a nosaltres els consells de vida que donava el profeta en la primera lectura, redactats en positiu i sense buscar falses relacions: complir els deures propis que tinguem, mirar d’obrar sempre fent el bé, tenir confiança en Déu, honorar els altres i tractar bé a tothom, respectar les lleis i administrar correctament, compartir els béns i ser generós, estar sempre a favor del bé, ser imparcial en els litigis i estimar de cor la llei del Senyor. Són consells que, siguin quines siguin les circumstàncies per les que haguem de passar, ens poden ajudar en el nostre camí de fe. Mirem-ho de fer amb la senzillesa dels infants, aquesta senzillesa que el Senyor avui lloava en l’evangeli, i que segurament també tenien els israelites que els tocava passar per unes circumstàncies que no entenien. Que ens hi ajudi també l’exemple de fortalesa dels màrtirs, que malgrat les amenaces de mort, no es desdigueren de la seva fe.


Dissabte XIX durant l’any / II – St. Poncià i St. Hipòlit

Ez 18,1-10.13b.30-32 / Mt 19,13-15 


Entrades populars

El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu

Imatge
L’evangeli d’avui ens reporta un cop més la bella imatge del pessebre: «els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora». La imatge del pessebre ens diu com és Déu, i com vol Déu que siguem nosaltres. ¿Com és Déu? Cadascun dels personatges del pessebre ens en diu alguna cosa. Els pastors representen les persones anònimes i senzilles que s’acosten amb curiositat, i se sorprenen pel que troben. Podem dir, doncs, que Déu és aquell que es deixa trobar per les persones normals i corrents; per veure Déu cal moure’s i tenir un cor humil. Maria i Josep ens són dos models d’obediència a Déu, obediència en el sentit etimològic del terme:  ob-audire significa “saber escoltar” o “demostrar interès per allò que s’escolta”: Maria va escoltar les paraules de l’àngel, i va respondre afirmativament a la proposta de Déu. Josep fa semblantment: renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu. Déu, per tant, és aquell que ens parla perquè l’escoltem, és aquell que t...
Més informació

Què significa ser deixeble de Jesús?

Imatge
  Les dues lectures d’avui són dos exemples de la manera com el Senyor escull les persones per a realitzar missions importants. La primera ens parlava de Saül, cridat a ser rei d’Israel: era un noiet que feia de pastor, i estava buscant unes someres que el seu pare havia perdut. I en segon lloc, l’evangeli ens parlava de Leví, cridat a ser apòstol: era un publicà que estava assegut al lloc de la recaptació dels impostos que cobraven els romans, i que per això estaven considerats oficialment pels jueus com a pecadors. Tots dos casos semblen d’entrada un contrasentit: per a missions tan altes com governar o ser apòstol semblaria que caldria haver escollit un altre perfil. Però el que Déu valora són d’altres coses: tant Saül com Leví, en sentir la crida que els fan, no dubten i obeeixen sense dilacions. Saben reconèixer la importància del que els està passant, i mostren una predisposició a obeir i deixar-se fer. Aquestes dues lectures s’escauen avui, que celebrem la memòria de St. M...
Més informació

Estem convidats a examinar quins fruits donem, i veure què és el que ens aguanta

Imatge
L’evangeli d’avui ens ofereix dues imatges diferents que ens parlen de la persona: l’arbre i la casa. El cristià ha de ser com un arbre que doni bons fruits, i ha de ser també com un edifici ben fonamentat, que s’aguanti ferm. Perquè l’arbre pugui donar bons fruits, necessita l’aigua; i per estar ben fonamentada, la casa necessita la roca. Dos altres elements en aparença molt diferents, però que ens ajuden a entendre com actua la Paraula de Déu en nosaltres: com l’aigua, la paraula de Déu és una força sempre viva i dinàmica que ens és aliment; i com la roca, la Paraula ens proporciona la seguretat de saber-nos ben fonamentats en uns valors eterns i sòlids, que són els que Jesús ens va donar. L’eucaristia sempre és per a nosaltres un encontre amb el Crist ressuscitat, que continua viu en la seva Paraula i en la comunitat. La celebració que estem fent, doncs, ens fa viva un cop més la seva paraula, i ens dóna la oportunitat de deixar-nos interpel·lar per ella. I ho fa avui d’una ...
Més informació