Escoltar atentament l’evangeli i tenir-lo com a norma de vida.

 


Després d’escollir els dotze deixebles, Jesús els donà una sèrie d’indicacions i els envià a predicar per tot arreu. I una part d’aquestes indicacions són el fragment de l’evangeli que ens acaba de ser proclamat. Jesús sabia que les seves paraules podien resultar incòmodes a tot un sector de la població, i que els seus deixebles podien arribar a ser perseguits per causa d’aquesta predicació. Però els convida a no tenir por —els ho diu dues vegades, perquè encara que el testimoni de Jesús els pogués dur al martiri, el més important no és el que passi en aquesta vida sinó en l’altra: «A tothom que em reconegui davant dels homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel», i el Pare del cel té un poder infinitament més gran dels qui poden matar «el cos, però no poden matar l’ànima». Aquesta crida a la confiança que Jesús fa als seus deixebles es complementa amb la indicació de tenir interès per allò que Jesús els diu, d’estimar la paraula de Déu. De fet, la difusió de tot allò que Jesús els ha ensenyat és l’objectiu amb el qual els envia pel món: «Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d’orella, proclameu-ho des dels terrats»

Sant Bonaventura, la memòria del qual avui proclamem, va sentir aquesta crida a aprofundir la paraula de Déu. Entrà com a franciscà atret per la manera com veia que en aquell orde combinaven la senzillesa evangèlica i la ciència. Va tenir l’oportunitat d’escoltar els millors mestres del seu temps a l’universitat de París, on més endavant hi va ensenyar durant més de deu anys. Posteriorment fou escollit com a ministre general de l’orde franciscà, càrrec que li permeté servir els seus germans i convertir-se també en home de confiança del Papa, amb qui col·laborà estretament conduint amb èxit els debats del segon concili ecumènic de Lió. I tot això ho féu sense deixar de desenvolupar un pensament que encara avui és objecte d’estudi, amb un gran nombre d’obres publicades. En poques paraules, va ser la seva forma particular de “difondre des dels terrats” allò que de Jesús havia “escoltat a cau d’orella”…

L’evangeli d’avui i l’exemple de St. Bonaventura, doncs, són per a nosaltres una invitació a escoltar atentament l’evangeli i tenir-lo com a norma de vida, encara que no sigui aquesta la tendència del nostre món. Totes les èpoques han tingut les seves controvèrsies: ja les van patir els primers deixebles de Jesús, i tampoc no va viure uns temps plàcids St. Bonaventura. I nosaltres també hem de viure moltes vegades la incomprensió o la indiferència enmig d’un món cada vegada més divers. Però la invitació de Jesús a tenir confiança en ell continua sent plenament vàlida per a nosaltres: «No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats», aquells ocells que «encara que els venguin per pocs diners, ni un d’ells no cau a terra si no ho permet el […] Pare» del cel.


Dissabte XV durant l’any – St. Bonaventura, bisbe i doctor.

Mt 10,24-33. 

Entrades populars

El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu

Imatge
L’evangeli d’avui ens reporta un cop més la bella imatge del pessebre: «els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora». La imatge del pessebre ens diu com és Déu, i com vol Déu que siguem nosaltres. ¿Com és Déu? Cadascun dels personatges del pessebre ens en diu alguna cosa. Els pastors representen les persones anònimes i senzilles que s’acosten amb curiositat, i se sorprenen pel que troben. Podem dir, doncs, que Déu és aquell que es deixa trobar per les persones normals i corrents; per veure Déu cal moure’s i tenir un cor humil. Maria i Josep ens són dos models d’obediència a Déu, obediència en el sentit etimològic del terme:  ob-audire significa “saber escoltar” o “demostrar interès per allò que s’escolta”: Maria va escoltar les paraules de l’àngel, i va respondre afirmativament a la proposta de Déu. Josep fa semblantment: renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu. Déu, per tant, és aquell que ens parla perquè l’escoltem, és aquell que t...
Més informació

Què significa ser deixeble de Jesús?

Imatge
  Les dues lectures d’avui són dos exemples de la manera com el Senyor escull les persones per a realitzar missions importants. La primera ens parlava de Saül, cridat a ser rei d’Israel: era un noiet que feia de pastor, i estava buscant unes someres que el seu pare havia perdut. I en segon lloc, l’evangeli ens parlava de Leví, cridat a ser apòstol: era un publicà que estava assegut al lloc de la recaptació dels impostos que cobraven els romans, i que per això estaven considerats oficialment pels jueus com a pecadors. Tots dos casos semblen d’entrada un contrasentit: per a missions tan altes com governar o ser apòstol semblaria que caldria haver escollit un altre perfil. Però el que Déu valora són d’altres coses: tant Saül com Leví, en sentir la crida que els fan, no dubten i obeeixen sense dilacions. Saben reconèixer la importància del que els està passant, i mostren una predisposició a obeir i deixar-se fer. Aquestes dues lectures s’escauen avui, que celebrem la memòria de St. M...
Més informació

Estem convidats a examinar quins fruits donem, i veure què és el que ens aguanta

Imatge
L’evangeli d’avui ens ofereix dues imatges diferents que ens parlen de la persona: l’arbre i la casa. El cristià ha de ser com un arbre que doni bons fruits, i ha de ser també com un edifici ben fonamentat, que s’aguanti ferm. Perquè l’arbre pugui donar bons fruits, necessita l’aigua; i per estar ben fonamentada, la casa necessita la roca. Dos altres elements en aparença molt diferents, però que ens ajuden a entendre com actua la Paraula de Déu en nosaltres: com l’aigua, la paraula de Déu és una força sempre viva i dinàmica que ens és aliment; i com la roca, la Paraula ens proporciona la seguretat de saber-nos ben fonamentats en uns valors eterns i sòlids, que són els que Jesús ens va donar. L’eucaristia sempre és per a nosaltres un encontre amb el Crist ressuscitat, que continua viu en la seva Paraula i en la comunitat. La celebració que estem fent, doncs, ens fa viva un cop més la seva paraula, i ens dóna la oportunitat de deixar-nos interpel·lar per ella. I ho fa avui d’una ...
Més informació