Déu ens parla a través de l'Escriptura.
.jpg)
«Ells [els deixebles] no entenien què volia dir [Jesús]». Per bé que estaven amb ell cada dia i contínuament l’escoltaven, quan poc després de l’episodi de la Transfiguració Jesús anuncià que havia «de ser entregat en mans dels homes», els deixebles no entengueren què volia dir. Entenien les paraules, però no el seu significat. Entenien la lletra però no el designi profund de Déu, que només comprendrien després de la resurrecció. En aquell moment no tenien prou perspectiva dels fets per entendre’ls, ni tampoc havien rebut encara de l’Esperit Sant el do de la comprensió, que els permetria capir una mica el pla de salvació de Déu, que passava pel misteri de la mort i la resurrecció de Jesús.
Però, malgrat tot, aquelles mateixes paraules que semblaven incomprensibles, van passar a l’Escriptura. I és així —a través de la Bíblia proclamada en la celebració litúrgica, com nosaltres avui hem pogut sentir allò que un dia sortí de la mateixa boca del Senyor, i que avui ens diu a cadascun de nosaltres. És una experiència també féu Sant Jeroni, de qui avui fem memòria. Nascut al s. IV al si de l’Imperi romà (en una regió que correspondria a l’actual Croàcia), rebé una educació d’acord amb les arts liberals del seu temps. Però que seguida s’adonà que aquesta educació no l’omplia per dins, i on sí que realment trobà un sentit a la seva vida fou en el contacte amb la paraula de Déu, que conegué a través dels cristians i del món monàstic. St. Jeroni se n’adonà que aprofundir en la comprensió de l’Escriptura era bàsic per a la vida de tot creient que volgués viure amb profunditat la seva vocació cristiana. I per això va dedicar tota la seva vida a l’estudi de la paraula de Déu, llegint-la a fons i convertint-la en escola de vida. I així va donar fruits molt importants: és l’autor de la primera traducció directa de l’hebreu al llatí de la Bíblia (coneguda com “La Vulgata”), i també de nombroses epístoles, tractats, comentaris sobre la paraula de Déu i d’altres obres que avui resten perdudes però que coneixem per referències.
Però amb tot, la importància de St. Jeroni no és tant la gesta d’haver traduït la Bíblia facilitant-ne la seva comprensió a moltes persones, sinó l’exemple que ens va donar de conversió i d’obediència a la paraula i la voluntat de Déu: Després d’haver corregut món, d’haver entrat en contacte amb representants de diverses escoles teològiques i erudits del seu temps, Jeroni va fer un canvi en la seva vida i es donà a l’ideal monàstic de l’amor a la Sagrada Escriptura, perquè descobrí que és a través d’ella que Déu ens parla. I nosaltres podem recollir avui aquest exemple de vida, encara que de vegades ens passi com als deixebles de Jesús, que no acabaven d’entendre el significat de les paraules: escoltar la paraula de Déu, parar-hi atenció, pensar que allò és el que Déu ens vol dir en el moment present, i deixar-nos transformar lentament per aquesta paraula, és tot un ideal de vida que ens pot dur a saber què podem fer cadascú per col·laborar en l’edificació del seu Regne. Que la intercessió de St. Jeroni i la celebració d’aquesta Eucaristia ens hi ajudin.
Dissabte de la setmana XXV durant l’any – St. Jeroni, prevere i doctor
