Quins fruits dono?
L’evangelista Lluc ens explica que Jesús, tot baixant de la muntanya amb els seus deixebles, s’aturà en un indret pla on es va congregar molta gent per escoltar-lo i fer-se guarir. I és allà on Jesús els dirigí les paraules que acabem d’escoltar, juntament amb molts d’altres ensenyaments. El fragment que ens acaba de ser proclamat ens parlava de dues coses diferents, però que tenen el nexe comú de la paraula: amb la imatge de l’arbre i dels seus fruits, Jesús ens ensenyava que podem conèixer cada persona per allò que diu, per les seves paraules, perquè «la [seva] boca parla d’allò que es desborda del [seu] cor». I la imatge de l’home que edifica la casa sobre la roca també tenia relació amb la paraula perquè Jesús l’explicà per lamentar-se d’aquells que, tot i havent escoltat les seves paraules, no les posaven en pràctica: a tots aquells, els compara amb algú que edifica la seva casa sobre la sorra en comptes d’edificar la seva vida sobre la roca ferma del seu ensenyament.
En la celebració d’avui fem memòria de St. Corneli, papa, i St. Cebrià, bisbe, dos màrtirs que donaren testimoni de la seva fe a mitjans s. III, en un període convuls per als cristians que vivien en el context d’un imperi romà que no veia amb bons ulls la proliferació del cristianisme. Sense entrar ara en els detalls que els portaren a la mort ni de les circumstàncies concretes que els dugueren al martiri, sí que ens podem fixar avui en el fet que tots dos havien fonamentat la seva vida en la roca inestroncable del Crist: aquella paraula sortida de la boca de Jesús havia calat tan profundament en ells, que cap dificultat exterior va poder enderrocar la seva fe edificada sobre la roca. I les paraules que ells pronunciaren com a pastors del poble de Déu van ser, com les de Jesús, fruits bons que sortien de l’arbre bo del seu interior.
Aquests dos exemples de vida que ens presenta avui la litúrgia, i les imatges de l’arbre bo i de la casa edificada sobre la roca en relació a la paraula, ens conviden avui a preguntar-nos sobre nosaltres mateixos: de què parla la nostra boca? I: en quina roca estic edificant la meva vida? Si «l’home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor, en treu fora la bondat», i els qui escolten les paraules de Jesús i les compleixen «són com un home que, per construir una casa, cava i enfondeix fins que arriba a posar el fonament sobre la roca», qui sóc jo? Quins fruits dono? De què parlo habitualment? Les nostres paraules i les nostres obres, els fruits que donem, ens indiquen què és el que tenim dins nostre. I si ens calgués posar-hi coses millors, recordem que sempre podem començar a acumular un tresor dins nostre escoltant més la paraula del Senyor, i posant-la en pràctica. Que l’Eucaristia que estem celebrant sigui per a nosaltres aquell indret pla on poder escoltar el Senyor sempre que ho necessitem.
Dissabte XXIII durant l’any / i – Ss. Corneli i Cebrià, màrtirs
