Déu estima la humanitat i vol la salvació de tothom, sigui qui sigui. I jo: què faig per a contribuir-hi?
L’evangeli d’avui té dos focus d’atenció: per una banda, ens presenta un cop més a Jesús acostant-se als més necessitats, en aquest cas representats per la dona sirofenícia que tenia un problema important amb la seva filla. I per altra banda, pel fet que ens convida a veure la universalitat de Jesús, que ha vingut a salvar tot el món, de la nacionalitat o religió que fos. Un dels primers problemes que va haver d’afrontar l’Església naixent fou la integració dels pagans, és a dir, d’aquelles persones que creien en Jesús sense provenir del judaisme. I aquests pagans, en el relat d’avui estan representats pels cadells que mengen de les engrunes que cauen de la taula de l’amo: encara que Jesús hagués nascut en el si de la religió jueva, en veritat havia vingut per salvar a tothom, fossin qui fossin, de la religió i la nacionalitat que tinguessin, com ho demostra el fet que Jesús accedí a guarir la filla d’aquella dona, encara que fos estrangera.
A banda d’aquest evangeli, en la celebració d’avui també celebrem la memòria de St. Jeroni Emilià, un jove patrici venecià que visqué a cavall dels ss. xv i xvi, i que començà els seus passos com a militar, lluitant al front i quedant presoner, però que després d’un procés de conversió personal quan ja tenia vint-i-cinc anys decidí donar un tomb a la seva vida i acabà consagrant-la al servei dels desvalguts i dels marginats, com a prevere i fundador de la Companyia dels servents dels pobres. I ho féu amb tanta entrega i generositat que acabà morint de la pesta, després d’haver-se contagiat mentre els ajudava enmig d’una forta epidèmia que hi hagué. Fou, doncs, una persona que es donà al seu servei pel Regne de Déu, i ho féu —com Jesús, amb els més pobres i necessitats.
Aquests exemples que avui ens han reportat les lectures i la memòria de St. Jeroni, ens conviden a fer-nos algunes preguntes sobre la nostra vida com a creients: Déu estima la humanitat, i vol la salvació de tothom, sigui qui sigui. I jo: què faig per a contribuir-hi? Estimo també a tothom, i em miro amb bons ulls els estrangers, els qui professen una altra religió, o simplement no creuen? En una societat tan plural com la que tenim avui dia, busco el bé de tots els qui no pertanyen d’orígen al nostre poble com ho feia Jesús? I seguint l’exemple de St. Emilià, que actuà a imitació de Jesús: m’acosto als més necessitats i treballo pel seu bé i el seu progrés? Jesús amb el seu poder va alliberar aquella noia dels seus dimonis. I jo? Trec també el millor de mi mateix per posar-ho al servei dels altres? Les lectures i els exemples que la litúrgia ens proposa cada dia, no són un record de fets passats, sinó allò que Jesús ens vol dir avui a cadascun perquè sapiguem quina és la seva voluntat per nosaltres. Escoltem-lo, i actuem en conseqüència: allà on siguem, amb tothom qui ens trobem, i fent allò que ens toqui fer amb esperit de servei.
Dijous V durant l’any – St. Jeroni Emilià
