Tots estem convidats a escoltar el Senyor ens diu avui.
«Molta gent anava i venia i no els deixava temps ni de menjar». Ho acabem d’escoltar: la figura de Jesús i la seva predicació suscitava un veritable interès en tota la gent del seu temps. I és que el seu missatge no podia deixar indiferent a ningú: Jesús no havia vingut ni per renyar ni per jutjar, sinó que ensenyava amb autoritat, i tot allò que deia interpel·lava a les persones i les apropava a Déu. Tothom podia fer-ne l’experiència, i per això molta gent corria d’un lloc cap a un altre per veure’l. Com hem escoltat, eren una gentada. I Jesús, malgrat la necessitat que tenia de retirar-se amb els apòstols per descansar una mica i parlar amb ells, quan veié la gentada sentí compassió i no va deixar-los sols: es va posar a ensenyar-los amb estimació i paciència. Perquè Jesús sempre estava disponible per a tothom, i feia passar el projecte de Déu per damunt del seu personal.
Aquells deixebles i col·laboradors a qui Jesús va convidar a retirar-se amb ell per reposar una mica, aquells qui es van moure de diferents llocs per anar a trobar el Senyor, avui podem ser nosaltres. La celebració eucarística és aquest lloc tranquil i apartat on el Senyor ens parla i ens convida a relaxar-nos i prendre'ns un temps amb ell, i per a nosaltres mateixos. I ens parla amb les mateixes paraules amb què parlà als seus deixebles, però també amb el seu exemple que es desprèn del relat bíblic: tot el que aquí sentim i rebem, és per a nosaltres un diàleg personal amb el Senyor ressuscitat.
I què ens diu avui, el Senyor, a tots els qui ens hem mogut per venir-lo a trobar? Aquell «Veniu […] i reposeu una mica» també va per nosaltres. Però hi ha molt més. Potser també avui ens demana que no ens enutgem si si les coses no surten com havíeu previst. O ens convida a examinar si allò que Déu vol de nosaltres ho fem passar per davant del nostre projecte personal, o d’allò que ens vindria de gust fer. O potser ens demana que revisem la nostra capacitat d’adaptació a les circumstàncies que ens toquen de viure, o la nostra disponibilitat a servir als altres amb alegria i bona cara… I encara, pot ser que fins i tot ens pregunti si la seva paraula ens interessa tant com interessà un dia a aquella multitud; tant, que deixem de fer altres coses per venir a escoltar-lo, i escoltar-lo de gust, amb ganes que la seva paraula ens penetri i ens vagi transformant per dins. La paraula de Déu és sempre viva i eficaç, i actua en cada persona de la forma que més convé. I pot ser que cadascú s’emporti una cosa diferent de cada celebració. Tots estem convidats a escoltar amb atenció i profunditat allò que el Senyor ens ha dit avui, i veure com ho estem aplicant a la nostra vida per tal que pugui donar fruits. Que aquesta estona de silenci i pregària amb el Senyor ens ajudi a descobrir què és el que millor podem fer per viure la nostra fe d’una manera més autèntica cada dia.
Dissabte de la setmana IV durant l’any
