Estem cridats a ser cristians autèntics, dels que no enganyen.
La trobada entre Jesús i Natanael que es produeix per mitjà de Felip està plena d’elements que poden semblar “predestinats” o “casuals”: Felip es troba amb Natanael de forma casual, li parla de Jesús, Natanael en dubta pel simple fet que Jesús sigui de Natzaret, i després, quan es troben físicament, Jesús l’identifica com «un israelita digne d’aquest nom, un home que no enganya», simplement perquè “l’havia vist quan era sota la figuera, abans que Felip el cridés”. A Jesús, alguna cosa li devia cridar l’atenció de Natanael perquè amb una simple mirada l’identifiqués com un home autèntic, que no enganya, i el cridés a ser del seu grup. De vegades, quan coneixem una persona per primer cop, hi ha petites coses que fem i petits senyals que, sense necessitat de paraules, ens diuen molt d’aquella persona i ens transmeten confiança i seguretat; o fan que —sense més explicació, hi connectem. I això és més o menys el que devia passar entre Jesús i Natanael. El text no ho precisa més, però sí que precisa el que al final acaba sent el més important: quan passa tot això, Natanael creu en Jesús de forma automàtica, quan feia un moment que en dubtava. La fe, doncs, és el que Jesús torna a valorar un cop més.
Ni el text que hem llegit ni cap altre del Nou testament, ens diu d’una forma clara que Natanael sigui Bartomeu, la festa del qual avui celebrem. Però segurament per la seva proximitat amb Felip i el fet que sempre apareguin junts en les llistes d’apòstols, la tradició ha identificat Bartomeu amb Natanael. Sigui com sigui, el que per a nosaltres és important avui és el fons d’aquesta història, i l’exemple de vida que avui ens dóna. Natanael es va trobar amb Jesús pel camí, hi va creure, i la seva vida es va transformar. Nosaltres el trobem aquí, a l’Eucaristia, i allò que ens diu també hauria de tenir conseqüències en la nostra vida.
«Mireu un israelita digne d’aquest nom, un home que no enganya», va dir Jesús de Natanael, i el convertí en apòstol. Nosaltres també estem cridats a ser cristians autèntics, dels que no enganyen; i estem cridats a ser apòstols, enviats del Senyor per proclamar la seva paraula i el seu amor allà on siguem, i amb aquells amb qui convivim, o casualment ens trobem. I també avui podem reflexionar sobre el valor de les petites coses: de vegades una manera de fer, de mirar, o una paraula que diem, pot dir moltes coses de nosaltres entre línies, o sense paraules… i l’evangeli d’avui ens convida a cuidar aquests petits detalls, tan importants per altra banda no només per a la convivència diària sinó justament per això: perquè parlen de nosaltres, perquè poden fer que la nostra persona es converteixi, de forma casual i en qualsevol moment, en portadors d’una missió o un fet més grans. Que la festa de l’apòstol St. Bartomeu ens encoratgi a treballar pel Senyor sense fer soroll: de vegades les casualitats poden ser transcendents.
St. Bartomeu, apòstol.
