L’amor a Déu i als germans és el bé preuat que hauria de moure totes les nostres accions i pensaments.
En el món antic els infants tenien una consideració molt diferent de la que tenen ara. De fet, quan l’antic poble d’Israel va ocupar la terra promesa, van haver de lluitar contra el costum dels pobles cananeus de sacrificar els fills primogènits als déus que adoraven, com podem llegir en el llibre dels Salms. A l’època de Jesús aquesta fase ja estava superada, però diversos testimonis ens indiquen que en la Palestina d’aquell temps els infants no comptaven de la mateixa manera que ara. Es pot comprendre per l’alt índex de mortalitat infantil que hi havia en una societat que no tenia els nostres recursos per lluitar contra les epidèmies, ni tampoc tenia les mateixes possibilitats que nosaltres en quant a l’alimentació. Tot aquest conjunt feia que els petits no es comencessin a considerar fins que no es veia clar que havien sobreviscut a la infantesa. Nosaltres som fills d’una altra època: la mortalitat infantil va començar a baixar en el si de les societats industrialitzades, i la Declaració Universal dels Drets Humans i dels Drets de l’Infant certifiquen un gir en la concepció de la primera etapa de la vida, malgrat que avui encara a molts llocs no s’assoleixin els mínims desitjables. Però l’objectiu de l’evangeli no és reflexionar sobre l’etapa de la infantesa —que per sort ha evolucionat positivament, sinó donar-nos un model. L’estimació de Jesús envers els més petits ens ensenya quina hauria de ser la la nostra relació amb Déu: una relació filial, d’estimació i confiança. L’infant és una persona necessitada que ho ha de demanar tot. I Déu té predilecció pels més febles i necessitats, com també l’hauríem de tenir nosaltres.
La Mare de Déu, la memòria de la qual avui celebrem, va ser deslliurada per gràcia del pecat original, i per això va conservar sempre aquesta puresa original que el Senyor avui lloava dels infants: la senzillesa, la generositat, la veracitat i netedat de cor. I aquest també és un model sobre el qual avui se’ns convida a reflexionar i se’ns proposa de seguir.
Tots hem estat infants, i tots vam tenir un dia les actituds pròpies d’aquesta edat. Però també tots hem anat posant capes al damunt d’aquesta puresa. Són capes que ens han endurit i potser en algun moment ens han ajudat a superar dificultats de la vida; però del que es tracta és de mirar endins nostre per redescobrir si cal allò que ha quedat amagat, i fer aflorar de nou allò que mai no hauríem d’haver perdut. Els qui treballen amb nens saben que els infants tenen algunes qualitats molt desitjables: en condicions normals i si no hi ha hagut circumstàncies traumàtiques, els nens més petits no gasten el seu temps en rancúnies. Si cauen, s’aixequen i ho tornen a provar. Saben emocionar-se amb les coses senzilles. No tenen prejudicis, ni discriminen la gent per la seva edat, nacionalitat o posició social. Els agrada somniar i imaginar coses, no tenen por de fer preguntes i saben sorprendre’s per allò que és nou. Estan oberts a aprendre. Mostren els seus sentiments, diuen el que pensen, i no els fa vergonya ser ells mateixos. I Jesús ens recorda que «el Regne del cel és dels qui són com ells». I ho fa avui en un moment en què veiem al nostre voltant tantes guerres i injustícies. Pot sobtar-nos. Però Jesús no ens fa una crida a la ingenuïtat ni a girar l’esquena al sofriment, sinó que la paraula de Jesús té avui més validesa que mai: si tots fóssim capaços de connectar amb aquella part nostra més profunda i mantenir intactes aquests valors més autèntics, si fóssim capaços de tenir l’actitud vital que va tenir la Mare de Déu, moltes de les coses que passen en el nostre món ja no podrien passar. L’amor a Déu i als germans continua essent el bé preuat que hauria de moure totes les nostres accions i pensaments, perquè és així com el Regne de Déu es fa present enmig nostre: si sabem acollir als altres com si acollíssim un infant que ho necessita, i també si ens deixem estimar amb un cor obert i sense filtres. Que l’Eucaristia que estem celebrant ens hi ajudi.
Mt 19,13-15.
