Déu continua proposant i respectant després la llibertat de cadascú.
_001.jpg)
La matança dels sants innocents és un fet discutit des del punt de vista històric. Hi ha tants arguments a favor com en contra que es tractés d’un fet real: Herodes era un personatge sense entranyes, i sembla demostrat que féu matar alguns membres de la seva família per qüestions polítiques (i per tant, hauria estat capaç de cometre un fet semblant). Però com que només és Mateu qui relata aquest fet, i també perquè tot el que fa referència al naixement i la infantesa de Jesús no va ser objecte de l’atenció dels cristians fins molt després de la seva resurrecció, hi ha qui ho discuteix com a fet històric. El que sí que és cert, en tot cas, és que aquest episodi té moltes semblances amb la història de Moisès i que vol establir un paral·lelisme entre Moisès i Jesús: Moisès es va salvar miraculosament de les ordres del faraó, que havia manat que tiressin al riu tots els infants hebreus mascles que nasquessin; i també es va refugiar en un país estranger fins que pogué tornar “un cop ja van ser morts els qui volien matar l’infant”, com diuen paraula per paraula el verset següent a la perícope que hem llegit i el llibre de l’Èxode en parlar de Moisès (Cf. Ex 4,19). Moisès i Jesús, doncs, serien tipus i figura definitiva de l’alliberador messiànic que fou Jesús, que vingué a salvar el poble però no passà exempt de dificultats.
La festa dels Sants Innocents, a més, ens recorda allò que Jesús subratlla diverses vegades: que els deixebles de Jesús haurien de ser perseguits per portar el seu nom, i que s’haurien d’enfrontar a moltes dificultats i a la incomprensió. És un fet d’entrada contradictori: semblaria que aquell qui ens porta una paraula de part de Déu i ha vingut per salvar-nos hauria d’haver estat ben acollit per tothom. Però no fou així. Ja no ho va ser en temps de Jesús: ni en el seu naixement (com ens recorden els fets d’avui), ni durant la seva vida pública. I tampoc els primers cristians ho van tenir fàcil, patint persecucions i tota mena de dificultats. I encara avui tenim notícia de la mort d’innocents per causa de la seva fe. Però, malgrat tot, Déu continua proposant i respectant després la llibertat de cadascú.
I aquesta lluita externa que s’ha esdevingut al llarg de tots els segles de cristianisme, pot passar també, fins i tot, a dins de persona. Encara que tinguem el desig sincer d’una conversió profunda, que vulguem deixar néixer Jesús dins nostre, i encara que vulguem acollir la paraula de Déu fins a tal punt que ens transformi per dins, sempre hi ha una part de nosaltres mateixos que s’hi resisteix. És el misteri del mal, que conviu incomprensiblement barrejat amb el bé. I la festa dels Sants innocents ens pot ajudar a prendre’n consciència, i donar-nos eines per aquesta lluita interna que podem viure tots i cadascú. Ens queda el consol de saber que Déu ens donarà la seva gràcia i transformarà aquest mal en un bé molt superior. I també que tingué com a preferits els infants i els més febles.
28 de desembre – Els Sants Innocents, màrtirs.
