Per als cristians cada dia de l’any pot ser Nadal.
Si haguéssim de resumir en una sola paraula el contingut de les lectures d’avui, diríem que ens han parlat d’alegria. La primera lectura del llibre del Càntic dels Càntics ens la mostrava a través de la imatge dels dos enamorats, que sentien alegria quan estaven a punt de trobar-se, quan la noia veia venir el seu estimat corrent cap a ella “com una gasela”, o la mirava per la finestra com faria “un cérvol jove”… I també sentien alegria quan després de l’hivern vingué la primavera, i enmig de les flors que esclataven per tota la contrada ell la cridà i volgué sentir la seva veu. El salmista també es referia al Senyor com “l’alegria del nostre cor” i el celebrava amb música alegre, dedicant-li càntics amb la lira i acompanyant amb l’arpa els càntics que naixien del seu interior. I finalment, l’evangeli també ens parlava de l’alegria a través de la imatge del nen que Elisabet portava dins, i que “saltà d’entusiasme dins les entranyes de la seva mare” quan sentí la presència de Maria, que ja portava el Senyor en el seu interior.
La litúrgia ens ha presentat avui aquestes lectures perquè d’aquí quatre dies serà Nadal. I l’alegria és l’emoció que emergeix d’una manera natural de dins nostre quan sentim que el Senyor és a prop. D’aquí pocs dies celebrarem que el Senyor ens ha visitat, com l’enamorat que va visitar la seva estimada en el Càntic dels Càntics, i celebrarem que el Senyor ha entrat en la història per parlar-nos en persona, com preludiava la visita de la Mare de Déu a la seva cosina Elisabet. I també sentirem l’alegria que expressava el salmista quan tornem a celebrar aquest fet tan gran.
Fent un pas més, però, hauríem de desitjar que aquesta alegria fos un fruit permanent en nosaltres, i no pas només una alegria puntual i passatgera per la celebració d’una festa. El dia 25 celebrarem com cada any el Nadal; tots esperem que sigui un dia ple de joia, i qui més qui menys ja deu haver fet plans per celebrar-lo: reunint-se amb els seus més propers, rebent i fent obsequis, preparant un bon àpat o posant-se uns vestits una mica millors dels habituals. Però la celebració del Nadal hauria de ser molt més per a nosaltres, perquè per als cristians cada dia de l’any pot ser Nadal. Ho pot ser si amb les nostres accions fem néixer el Senyor dins nostre, si encarnem en nosaltres aquelles virtuts que Ell ens va venir a ensenyar amb allò que fem i amb allò que diem. Sigui el dia de l’any que sigui, l’alegria pot brollar del nostre interior si mirem de fer present el Crist amb les nostres accions: quan visitem un malalt, quan acollim algú que té necessitat, quan fem una bona obra o escoltem al qui ens ve a trobar, i també quan seiem a la taula del Senyor ressuscitat per escoltar-lo i acollir la seva paraula com allò que ens vol dir a nosaltres, ara i aquí en cada moment. Tot l’any, doncs, estem cridats a sentir l’alegria que produeix el Senyor quan ens ve a visitar com un enamorat de la seva Església, o quan reconeixem el Crist en aquell qui truca a la nostra porta i ens ve a veure amb qualsevol mena de necessitat. I aquesta alegria profunda hauria de ser per a nosaltres un indicador que ens ajudés a veure si sabem reconèixer el Crist i el fem néixer en nosaltres, no només el dia de Nadal que ja és a prop sinó d’una manera permanent, tots els dies de l’any, a través del nostre obrar de cada dia. Demanem, doncs, com a fruit de les celebracions que viurem els propers dies, que el Senyor a qui seguim, a qui estimem, a qui imitem, i en qui tenim posada la nostra confiança, sigui sempre per a nosaltres “l’alegria del nostre cor” en un sentit profund i ampli. I que la celebració d’aquest Nadal ens porti una nova primavera espiritual plena de flors, després de l’hivern de les dificultats que contínuament ens toca anar superant en la nostra quotidianitat.
Homilia del dia 21 de desembre
Ct 2,8-14 / Sl 32 / Lc 1,39-45.
