Afrontem les dificultats des de la por, o des de la confiança?
Acabem d’escoltar a l’evangeli que els deixebles de Jesús, tot i tenir-lo allà amb ells, van tenir por davant de la dificultat de la tempesta. «Per què sou tan porucs?», els va dir. I de seguida els preguntà: «Encara no teniu fe?». Jesús, doncs, contraposa la por a la fe. Quan imaginem que ens pot venir algun perill, o quan intuïm que es pot esdevenir alguna cosa contrària a allò que desitgem, la por ens paralitza, ens commou, i no ens deixa avançar. En canvi, la fe ens esperona, ens convida a caminar i moure’ns tot i no tenir una certesa evident comprovable amb els sentits. La primera lectura ens deia que «creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conèixer per endavant allò que encara no veiem», i ho il·lustrava amb els exemples de vida dels patriarques, que van reeixir per la fe: Abraham, que confiant en Déu va deixar la seguretat de la seva terra per anar a un lloc desconegut; o Sara, que tot i la seva avançada edat obtingué la capacitat de fundar un llinatge. Jesús, doncs, venia a dir als deixebles que en la fe haurien trobat el remei per fer front a la por: si haguessin tingut més fe, no els hauria fet por la tempesta.
Avui que celebrem la memòria de la Mare de Déu, podem veure en ella un altre model de què significa tenir fe i no tenir por. En continuïtat amb els patriarques que la primera lectura ens enumerava, la Mare de Déu també va confiar en la paraula de Déu i es va deixar portar per Ell, començant un projecte de vida que mai no hauria pogut imaginar abans, però que hi va creure. I com a fruit ens va donar a Jesús, i també ens donà un model de vida i d’actuació; veient-la a ella sabem què vol dir tenir fe i fiar-se d’Aquell qui ja sap per endavant què és el que vol de nosaltres.
Tots nosaltres, doncs, podem examinar avui quines són les nostres dificultats, i quina és la nostra reacció davant d’elles. Els deixebles van trobar-se amb la dificultat de la tempesta; i nosaltres, per quines dificultats passem? Cadascú se sap les seves. I siguin quines siguin, la següent pregunta és: com les afrontem? Des de la por, o des de la confiança? Quan la situació es capgira o quan som davant d’un escenari inèdit o incert, és molt humà tenir por; però si no li fem front per vèncer-la, la por ens pot paralitzar. I avui la litúrgia ens donava exemples d’homes i dones, i també el model de Maria, a qui la fe els va ajudar. La carta als Hebreus ens recordava que els patriarques van confiar que caminaven cap a una “ciutat ben fonamentada, que té Déu mateix com a arquitecte i constructor”, una pàtria celestial que està més enllà de les dificultats d’aquest món. I la fe ens esperona a arribar-hi també a nosaltres. Potser, doncs, la lliçó que podem treure avui de l’evangeli és que, davant de les dificultats temporals, hem de renovar la nostra fe en el poder de Déu, que guia la barca de la nostra vida. Jesús és sempre amb nosaltres, encara que ens pugui semblar que dorm.
Dissabte III durant l’any / I – Sta. Maria en Dissabte
