Tot allò que fem de bo a la terra, ens serà de profit en el cel.
Acabem de llegir a l’evangeli com Jesús instituí St. Pere com a responsable de liderar el grup dels apòstols: «Et donaré les claus del regne del cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel», li digué. L’evangeli és clar, i ningú no ha dubtat mai que el Senyor va donar a Pere una responsabilitat diferent de la que donà als altres deixebles; i d’aquí ha començat la tradició del papat. Però no deixa de ser curiós el fet que justament el triés a ell: l’apòstol a qui, amb diferència, el Senyor més vegades renya al llarg de tot l’evangeli. Si llegim el text en la seva globalitat, veiem com en algunes ocasions Pere va contradir al Senyor, el va qüestionar, i fins el va negar tres vegades. I en algun altre moment Jesús li arriba a dir “satanàs” per no voler veure les coses com Déu sinó com els homes… Però tot això no és obstacle perquè el Senyor li doni aquesta responsabilitat tan gran; perquè malgrat les seves imperfeccions i equivocacions, Pere el va reconèixer com a Messies. I Déu pot fer coses bones a través de persones normals i corrents.
Avui ens ha estat proclamat aquest text i hem recordat aquests fets perquè celebrem la Càtedra de St. Pere. La festa d’avui és una tradició molt antiga de l’Església que ens convida a meditar sobre la missió de Pere, i la manera com els seus successors han exercit aquesta responsabilitat que el Senyor li encomanà. Però aquesta homilia no anirà per aquest camí, sinó que ens fixarem en com la institució de Pere ens pot ajudar a cadascú en l'àmbit personal.
Així com Pere rebé l’encàrrec de governar el grup dels deixebles, tots i cadascú de nosaltres hem rebut també un encàrrec dins del poble de Déu. Uns han de governar una diòcesi, d’altres una comunitat, d’altres una família cristiana o un petit equip a través de l’ofici que exerceixin o de les responsabilitats que cadascú hagi acceptat lliurement. I tots, hem rebut l’encàrrec de governar la nostra pròpia vida i la nostra vocació cristiana. I aquí és on el mateix apòstol ens orientava en la manera de fer-ho. Ho llegíem en la primera lectura: «pastureu aquest ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell, [i aquí podríem llegir: exerciu la vostra responsabilitat] no com qui compleix un deure imposat, sinó de bona gana, per amor de Déu; no buscant d'aprofitar-vos-en, sinó generosament; no com qui disposa de la seva hisenda, sinó donant bon exemple a tot el ramat». Fer allò que ens toqui o ens hàgim compromès a fer com un servei al Regne de Déu, posar els nostres dons al servei dels altres, fer la nostra feina no com una obligació sinó com un servei, no buscar el nostre propi interès o que els altres pensin com nosaltres sinó mirar de discernir què és el millor per al bé comú i per a l’edificació del Regne de Déu. Aquests són els consells que avui ens en podem endur de la celebració d’aquesta festa. I ens consola saber que podem ser de gran ajuda malgrat els nostres defectes i mancaments; perquè com St. Pere, tots en tenim. Les nostres imperfeccions no són un obstacle perquè el Senyor confiï en cadascun de nosaltres, ni perquè puguem aportar el millor de nosaltres mateixos en benefici de la construcció del Regne del cel. Parafrasejant el que Jesús deia a Pere en l'evangeli, recordem que “tot allò que fem de bo a la terra, ens serà de profit en el cel”.
Homilia pel dia 22 de febrer – La Càtedra de St. Pere, apòstol.
