Estem cridats a ser llevat per al món.
L’evangeli que ens acaba de ser proclamat és l’última part del llarg discurs que Jesús proclamà vora el llac de Galilea després d’haver obrat el miracle de la multiplicació dels pans, i que aquesta tercera setmana de Pasqua hem anat escoltant per fragments des de dilluns passat fins avui que l’hem acabat. És el discurs anomenat “del pa de vida”, que els deixebles van comprendre d’una manera profunda després de Pasqua, quan Jesús ja havia ressuscitat i ells van entendre del tot el que el Senyor els havia dit quan era amb ells, és a dir, que un cop mort i ressuscitat continuaria present entre nosaltres a través de l’Eucaristia. Però mentre Jesús predicava no tothom el va entendre; fins i tot hem sentit que a alguns els va escandalitzar algunes expressions de Jesús, com ara quan va dir que ell “era el pa baixat del cel” o que calia “menjar el seu cos”, mentre que el que Jesús volia era establir una relació directa entre l’aliment que suposa la celebració de la Missa que després instituiria amb el mannà que Moisès havia donat a l’antic poble com a aliment, i que pels jueus era el miracle més gran que havia succeït en temps de l’èxode.
Però, com dèiem fa un moment, molts contemporanis de Jesús no van entendre de seguida tota aquesta profunditat i contingut simbòlic. I es van queixar: «Aquest llenguatge és molt difícil! [—deien] Qui és capaç d’entendre’l?». I el text ens explicava que molts van abandonar Jesús, i també sabem que molts d’altres no el van entendre del tot fins que Jesús no va haver mort i ressuscitat, i en les aparicions el van reconèixer quan partia el pa. Va ser aleshores quan van comprendre que repetint aquest gest i recordant les seves paraules, el Senyor continuaria present enmig d’ells i avui enmig nostre, en el que per a nosaltres és la celebració litúrgica de la Missa com la que estem celebrant.
Aquesta dificultat dels deixebles per comprendre el sentit i la profunditat de l’Eucaristia, però, no va ser cosa d’un moment: la veiem encara avui en els nostres dies. I de fet no només veiem dificultats per entendre l’Eucaristia sinó tot el fet religiós en general. Segur que tots convivim amb moltes persones que no coneixen Jesús, i tampoc no comprenen el llenguatge que nosaltres fem servir; potser el troben molt difícil o potser fins i tot absurd, i s’ha produït una distància tan gran entre ells i la religió que el poc que han sentit o escoltat sobre la fe cristiana ho han reduït a un fet anecdòtic i no hi troben sentit, i han de viure sense que la fe sostingui el sentit de la seva existència. I naturalment, no és culpa seva. Històricament, hi ha hagut moltes circumstàncies que no han acompanyat, i tampoc no els ha ajudat el fet de veure que molts creients han actuat de manera contrària al que se suposa que hauria de fer un cristià. Però això no ens ha de desanimar a nosaltres, els qui avui som aquí i sí que trobem sentit a això que estem fent. Perquè nosaltres creiem que aquí rebem del Senyor la seva paraula i el seu esperit, que entren en nosaltres i ens van transformant per dins, fins al punt que després es tradueix en bones obres i en una actitud vital que ens hauria de distingir per la nostra manera positiva d’actuar, de viure i de ser. Té relació amb la primera crida que ha fet el recentment escollit Papa Lleó, quan en la primera homilia que ha pronunciat ens ha demanat que contribuïm a evangelitzar el nostre món, un món que té altres prioritats materials i està ple de persones que —com els passava als contemporanis de Jesús que hem vist a l’evangeli, no entenen la nostra fe. I també té relació amb el que deia Sant Pere al final de la perícope d’avui, amb aquestes paraules que podríem fer nostres: «Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu», i encara podríem afegir: “per això continuem venint a trobar-nos amb Vós, perquè des d’aquí ens seguiu alimentant, donant impuls a les nostres vides, i convertint-nos”. Estem cridats a ser llevat per al món. I ho serem no predicant amb paraules sinó amb fets: si els nostres contemporanis ens coneixen com a persones felices que transmetem alegria, l’alegria que brolla del cor com a resultat de trobar-nos regularment amb el Senyor ressuscitat aquí en la celebració. Que aquest temps pasqual que vivim, ens ajudi a prendre’n consciència.
Dissabte de la setmana III de Pasqua.
