Agraïm que la paraula de Jesús hagi arribat fins a nosaltres.
Ho acabem d’escoltar en l'evangeli: després de la resurrecció, Jesús s’aparegué als seus deixebles i els féu un encàrrec molt clar: «Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova». És una conseqüència de la Pasqua: la resurrecció de Crist fou un fet tan extraordinari que no es podia quedar tancat en els límits d’un petit grup de deixebles, sinó que s’havia de comunicar a tot el món, present i futur. I com que per poder-ho fer no haurien estat suficients les seves pròpies forces, el mateix Senyor s’oferí a “cooperar amb ells”, perquè el Crist ressuscitat continuava i continua actuant a través dels seus deixebles. Amb tot, a les primeres comunitats no els va ser fàcil de viure aquesta missió, com ens mostrava la primera lectura. Per això Pere els exhortava a la humilitat i a mantenir-se ferms en la fe enmig de dificultats. Un dels membres d’aquesta primera comunitat va ser sant Marc, que apareixia mencionat en el text de manera explícita: «Us saluda Marc, el meu fill», deia. Ell va contribuir d’una manera significativa a aquesta missió com a evangelista, i per tant, com a transmissor d’aquest anunci.
I avui, en celebrar la festa de sant Marc, agraïm que la paraula de Jesús hagi arribat fins a nosaltres; i no només això, sinó que donem gràcies que en la celebració aquesta paraula passi de ser un text antic a ser una paraula viva que ens és adreçada personalment a cadascun de nosaltres. En cada celebració el Senyor se’ns fa present i ens parla, i també ens dona el seu Esperit perquè aquesta Paraula esdevingui vida en nosaltres. A més, la celebració de sant Marc cau en ple temps pasqual, i això ens recorda que la Resurrecció continua actuant avui, també, en nosaltres. Perquè aquest mateix Crist ressuscitat que s’aparegué als deixebles i els envià per tot el món, és el mateix que avui és aquí amb nosaltres, ens ha parlat, i ara, quan acabem la Missa, ens enviarà també a nosaltres.
Perquè nosaltres som l’última baula d’aquesta cadena que comença amb els apòstols i arriba fins avui, i aquell enviament que escoltàvem va també per a nosaltres: «Aneu per tot el món…» és l’encàrrec que, si ens fem nostre, permetrà a la Paraula d’arribar al nostre entorn més proper —i, per tant, a tot el món. Sant Marc no va ser dels deixebles més visibles, però va transmetre fidelment allò que havia rebut. I aquest és l’exemple que avui rebem: si nosaltres —encara que no siguem coneguts— deixem que la Paraula ens transformi, això es notarà en la nostra manera de viure: en la nostra manera de ser, de tractar els altres, i d’afrontar les dificultats. I serà així com el Crist ressuscitat continuarà actuant en el món. Pot ser, com deia sant Pere, que això no sempre ens sigui fàcil, perquè en la nostra societat la fe no sempre s’entén d’una manera evident, i també podem tenir dubtes en l’àmbit personal. Però això no és un impediment perquè, amb humilitat, “resistim ferms en la fe” i seguim l’exemple que avui hem rebut aquí.
Homilia en la festa de Sant Marc, evangelista.
