Només és possible reconèixer Déu des de la senzillesa del cor
L’evangeli d’avui ens presenta la figura de la profetessa Anna. Es tracta
d’un personatge que en tota la Bíblia només apareix en aquest passatge, i únicament
sabem d’ella el que acabem de llegir: filla de Fanuel –de qui tampoc el text bíblic no en diu res–, de
la tribu d’Aser –una tribu que en la història d’Israel té molt poca importància–,
i vídua –un dels col·lectius més desprotegits en la Palestina del s. i. Pel que fa al detall de la seva edat,
en una època en què es calcula que només una de cada 1000 persones podia
arribar als 80, hi hem de veure més aviat un component simbòlic: 84 és el resultat
de multiplicar el nombre 7 –que a la Bíblia indica plenitud–, per 12 –el nombre
de les tribus d’Israel. Anna, doncs, és un d’aquests personatges que fan de frontissa
entre el l’Antic i el Nou Testament. És una imatge d’aquella societat aparentment
esgotada de l’antiga aliança, que –contra tot pronòstic– encara és capaç de
donar al món un Salvador. Perquè mai no s’ha de perdre la confiança en Déu.
Aquests dies de l’octava de Nadal, la litúrgia ens va presentant cada dia el
Misteri de Nadal sota la perspectiva d’un personatge diferent: Esteve, el Sants
Innocents, l’ancià Simeó, els pastors, avui ho fa a través d’Anna, i abans d’acabar
la setmana ho farà a través de la Sagrada Família i culminarà amb la figura de
Maria, paradigma del que hauria de ser qualsevol cristià. L’exemple d’Anna,
doncs, no l’hem de llegir com si fos la crònica d’un fet meravellós ocorregut el
dia de la presentació de l’infant Jesús al temple, sinó com un exemple que ens
pot ajudar en la nostra vida cristiana. Avui, que en aquesta eucaristia se’ns actualitza
de nou el Misteri Pasqual, les qualitats de la profetessa Anna ens poden ajudar
a actualitzar la nostra vivència personal del Nadal, a fer viu el Crist en
nosaltres.
En primer lloc, el seu exemple ens convida a ser persones senzilles: veure
Déu en els més petits i indefensos i saber reconèixer-lo, només és possible des
de la senzillesa del cor. En segon lloc, estem convidats a dur una vida de
pregària, de diàleg confiat amb Déu: l’evangeli ens deia que Anna «mai no es
movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu»; perquè per poder arribar
a una intimitat amb Déu que ens permeti saber-lo reconèixer en els altres cal que
haver cultivat primer una amistat amb ell. I en tercer lloc, ens hem de fixar
en les actituds que brollaven del seu interior: «donava gràcies a Déu i parlava
del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida»; perquè
ser agraïts i parlar als altres de Jesús, són signes d’haver fet viu el Misteri
de Nadal dins nostre. Que l’exemple d’Anna ens esperoni a fer viu el Crist en
nosaltres, i així el fem present en el nostre món. Ho podem fer cadascú des del
nostre lloc.
Homilia del dia 6è dins l’Octava de Nadal
