Quina és la imatge de Déu que tenim?
La pràctica del dejuni és comuna a moltes cultures i religions. Els motius que poden portar a practicar-lo són diversos: alguns hi poden veure motius relacionats amb la salut o la higiene, però també diverses religions hi han vist avantatges, i fins i tot hi ha hagut qui l’ha practicat com a protesta política. Siguin quines siguin les causes que portin a fer-ne, però, el que és important és saber perquè es fa. I això és el que no tenien clar els deixebles de Joan, que van anar a demanar explicacions a Jesús: «Per què els vostres deixebles no dejunen, com ho fem nosaltres i els fariseus?», li van dir. Amb la vinguda de Jesús s’acabava un temps i en començava un altre de nou: el vestit vell i el pedaç nou, o els bots nous i el vi vell, són dues maneres de dir que estaven mantenint unes normes antigues en uns temps que ja eren radicalment diferents, i no sabien perquè ho feien. No tenia sentit fer dejuni per demanar perdó pel pecat comès, si el Fill de Déu els havia estat enviat per portar-los la salvació: «Estaria bé que els convidats a un casament dejunessin mentre tenen el nuvi amb ells?».
Nosaltres, cristians, tenim el nuvi sempre amb nosaltres. La celebració de la Missa sempre és una trobada amb ell, en la que tenim oportunitat d’escoltar-lo i fer-nos nostra la seva paraula, com passà amb els primers deixebles. La Mare de Déu, la memòria de la qual avui venerem, va ser precisament a les noces de Canà on va indicar als deixebles quina era la direcció correcta per obtenir la salvació: calia fer tot el que Jesús digués. I escoltar-lo és justament el que nosaltres tenim oportunitat de fer cada cop que ens acostem i participem de la taula de l’Eucaristia. Per això, el diàleg entre els deixebles de Joan i Jesús, avui ens el podem aplicar a nosaltres.
Per què fem el què fem? La pràctica religiosa és un costum que hem heretat dels nostres majors i simplement l’anem repetint? I, més concretament en el tema del dejuni que tractava l’evangeli d’avui: Pensem que és una pràctica caduca sense sentit? O hi podem trobar avantatges espirituals tals com ajudar a vèncer les passions, practicar la pobresa o la caritat, o simplement viure amb més intensitat les ocasions que mereixen un trencament del dejuni? I, fent un pas més, hi hauria una altra pregunta que en seria la conseqüència lògica: Quina és la imatge de Déu que tenim? Està lligada a un conjunt de prescripcions o manaments, o va més enllà?... L’evangeli d’avui ens convida a cadascun a dialogar amb Jesús com ho feren els deixebles de Joan, i a deixar-nos interpel·lar per tot allò que tingui per dir-nos: Jesús ha estat enviat al món per salvar-nos, i el que s’espera de nosaltres no és que ens limitem a fer una repetició de gestos rituals, sinó que contribuïm a transmetre aquesta salvació als altres. Cadascú ha de veure com ho pot fer des del seu lloc.
Homilia del dissabte de la setmana xiii / ii – Sta. Maria en dissabte
