Que la vivència de la fe en Jesús ens ajudi a fer cada dia accions a favor de la pau i l’amor al proïsme
Més important que les riqueses, és la relació que establim amb elles. O més encara: més important que la relació que establim amb les riqueses, és saber què centra l’atenció del nostre cor: la voluntat de seguir Jesús, o la voluntat de tenir coses o diners? Tothom necessita els diners per viure; però ningú no necessita convertir els béns materials en la finalitat de la seva vida. L’evangeli d’avui ens ho ensenyava amb la imatge de les dues riqueses: les enganyoses i les veritables. Les riqueses enganyoses (les materials), no haurien de ser el centre de la nostra atenció; però tampoc no les hem de desestimar, perquè a través d’elles podem arribar a les riqueses veritables, que són els valors del Regne del cel. És el que els havia passat als filipencs: Sant Pau els agraeix l’ajuda material que li havien fet arribar; però no perquè estigués content amb el què li havien enviat, sinó perquè donant havien aconseguit un «profit que [els anava] sumant davant Déu». Essent fidels amb el que valia poc, havien guanyat els valors del Regne del cel, que són precisament els que no es poden pagar amb diners.
En aquesta Missa fem memòria de St. Lleó, papa. La seva vida és precisament un exemple del que ens deia l’evangeli: havent estat trobat fidel en la missió de pau que desenvolupava a la Gàl·lia, li va ser confiada l’administració de tota la família de Déu. I ho va fer de la manera que havia après de l’evangeli: va aconseguir fer la pau amb els invasors anant-los a trobar i dialogant, és a dir, posant en pràctica el que Jesús ens ensenyà. I encara que no sempre aconseguís els millors resultats, la seva acció sempre va evitar mals majors. La seva fe va ser el fonament de les seves obres, una fe que havia alimentat en la litúrgia, que –fent servir les seves paraules– no és el record d’esdeveniments passats, sinó l’actualització de realitats invisibles que actuen en la vida de cadascú.
Per això, la reflexió sobre els riqueses sumades al record de la figura de St. Lleó, ens han de portar a fer-nos preguntes que interpel·lin de debò les nostres vides. Encara que a nosaltres no ens hagi estat encomanat el pasturatge de tot el poble de Déu, a través de l’exemple que donem a les persones que tenim a la vora és com si ens hagués estat encomanada una petita part del seu poble. Avui, doncs, ens podem preguntar a quin amo servim: a Déu, o a les coses materials? Perquè «si estim[em] l’un, no estimar[em] l’altre, si f[em] cas de l’un, no en far[em] de l’altre». Però al mateix temps, hem de ser conscients que a través de les petites coses de cada dia, de les “riqueses enganyoses”, podem arribar a les veritables. Demanem a Déu que sapiguem posar la caritat al centre de les nostres persones, com féu St. Lleó: que a partir de la vivència de la fe en Jesús sapiguem fer cada dia accions a favor de la pau i l’amor al proïsme, fent créixer el Regne de Déu a partir d’allò que ens ha estat donat.
Homilia del dissabte de la setmana xxxi / ii – St. Lleó el Gran, papa.
