Déu continua necessitant persones que estiguin disposades a escoltar-lo
L’evangeli ens remet avui al testimoni anònim d’una de les persones contemporànies de Jesús, una de les que el van veure físicament, i el van sentir predicar en persona. Era una dona, que estava tan meravellada del que veia i sentia que no pogué resistir la temptació d’interrompre amb una paraula d’admiració: «Sortoses les entranyes que us van dur i els pits que us van criar», va cridar enmig de tothom. Certament, la verge Maria ha estat la única persona en tota la història de la humanitat que ha tingut una sort que els altres no podrem tenir mai. Però això no era el més important, i per això Jesús la rectificà: la sort de la Mare de Déu no va ser la de tenir l’oportunitat de gestar Jesús, sinó la d’haver escoltat la paraula de Déu, i haver-hi confiat. I d’haver-se deixat transformar per ella. Ho va fer dient sí a l’anunci de l’àngel; ho va fer essent la primera deixebla de Jesús, i dirigint sempre la gent cap al que ell deia. Ho va fer, no essent un simple oient que sent parlar una persona, sinó escoltant, és a dir, parant atenció a allò que sentia, fent que aquella paraula entrés a formar part d’ella, encara que això suposés una transformació de la seva vida per sempre.
Aquella paraula que escoltà Maria, aquella paraula per la qual Déu va crear el món, aquella paraula que va guiar el poble d’Israel a través dels patriarques i dels profetes, aquella paraula de Déu que milers de generacions s’han esforçat per escoltar, nosaltres la continuem trobant viva en l’Eucaristia. Quan d’aquí un moment els dons del pa i del vi es transformin en el cos i en la sang de Crist per la paraula, se’ns tornarà a fer presenta a nosaltres; és la mateixa paraula que va escoltar la Mare de Déu i els primers deixebles. I quan sentim Jesús dient a aquella dona «sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden», podem creure que és el mateix Déu que ens parla a nosaltres en present, i ens diu: “sortós de tu, siguis qui siguis, si saps escoltar la meva paraula”.
No importa que hagin passat dos mil anys: Déu continua necessitant persones que estiguin disposades a escoltar-lo, a escoltar la seva paraula. Com ho féu Maria. I escoltar no vol dir saber-se de memòria les històries de la Bíblia com si fossin contes més o menys fantasiosos, sinó deixar-se interpel·lar per elles, escoltar amb atenció per veure què ens diu a nosaltres aquí i ara, veure com podem anar transformant la nostra vida, perquè cada dia estigui més d’acord amb el que Déu espera de nosaltres. Com ho féu Santa Maria. Aquella dona d’entre la multitud que va sentir admiració per Jesús, som avui cadascun de nosaltres, que hem vingut a aquesta Missa per escoltar què és el que Jesús té per dir-nos. Serem feliços, com deia Jesús, si sabem escoltar i sobretot sabem fer-li cas, encara que això impliqui deixar les nostres comoditats. Tinguem la valentia de saber-ho fer, i com demanarem al Parenostre, deixem que es faci la seva voluntat en nosaltres.
