Hem de saber sortir de la nostra zona de confort per posar-nos a ajudar
L’evangeli que ens acaba de ser proclamat ens pot deixar una mica parats per les expressions que conté: «He vingut a calar foc a la terra»… «És la divisió, el que he vingut a portar»… Són expressions que contrasten amb la imatge d’un Jesús pacífic i entranyable, assegut plàcidament vora dels seus deixebles proclamant l’amor com a valor suprem. I és que, per entendre-les, les hem de mirar des d’un punt de vista més simbòlic. Déu es va aparèixer a Moisès enmig de les flames d’una bardissa ardent; i també va donar l’Esperit Sant a la primera comunitat de creient a través d’unes llengües de foc… El foc, doncs, vol significar aquesta força transformadora de Déu. Un foc que, com l’amor, transforma allò que toca. I és justament això el que Jesús ens ha vingut a portar: l’Esperit de Déu, que ens vol transformar de soca-rel i no pas deixar-nos indiferents.
L’Esperit Sant que un dia va parlar a Moisès, i que els apòstols van rebre reunits al voltant de la Mare de Déu, és exactament el mateix que nosaltres hem rebut en els sagraments, i per tant rebem cada cop que ens acostem a la taula de l’Eucaristia, com ara estem fent. I aquest Esperit no ens ha de servir per quedar-nos-el en la intimitat o per experimentar una satisfacció personal, sinó que ens és donat per a donar-nos impuls i fer-nos veritables col·laboradors del Regne de Déu.
El nostre món necessita, ara més que mai, aquesta empenta que els cristians podem ajudar a donar. Naturalment, no es tracta que siguem persones conflictives, que provoquem discòrdies i divisions allà on anem. Es tracta que lluitem contra el pecat, els egoismes, i sapiguem sortir de la nostra zona de confort per posar-nos a ajudar als altres, i sobretot ajudar Déu en la seva Missió de portar l’amor a tothom. Es tracta que la nostra fe no sigui un element qualsevol en la nostra vida, sinó que en determini el nostre comportament, les nostres accions, i sobretot el nostre exemple davant dels altres. Es tracta, en una paraula, que ens creguem de veritat que l’Esperit Sant ens ha estat donat i continuem rebent un cop i un altre que rebem els sagraments, perquè la nostra vida a la terra sigui una lluita contra el mal, contra la indiferència, contra les injustícies i contra qualsevol forma de mal. Si som cristians convençuts i volem seguir els passos de Jesús, s’ha de notar en cada decisió que prenem de la vida quotidiana, en cada acció que emprenem… «He vingut a calar foc a la terra», aquell foc que il·lumina i jutja, que escalfa i crema les impureses, aquell foc que renova i purifica. Per això el text afegeix a aquesta expressió: «Com voldria ja veure-la cremar!». Que aquesta Eucaristia, doncs, ens ajudi a renovar el nostre compromís amb Jesús, i sapiguem fer tot allò que calgui perquè el món es vagi transformant per la nostra acció.
