Perdonar i fer net, és un senyal de saber estimar.
L’ensenyament sobre el perdó que ens acaba de ser proclamat, clou una secció de l’evangeli de Mateu. Després d’aquestes paraules Jesús començà una nova etapa que el duria a Jerusalem, on havien de tenir lloc els fets de la seva passió, mort i resurrecció. I com correspon al final d’una etapa, Jesús fa una síntesi de coses bàsiques: saber perdonar, i fer-ho sempre, és una de les coses més importants per viure cristianament. Està al mateix nivell que el precepte de l’amor: no es pot estimar sense mesura, ni estimar els enemics, si no se sap perdonar. Una cosa va lligada a l’altra: Perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem als nostres deutors, ens va ensenyar a dir Jesús en l’evangeli. Si ens agrada que ens perdonin, hem de saber perdonar nosaltres. Saber perdonar i fer net, és un senyal de saber estimar.
L’ensenyament d’avui coincideix el dia en què celebrem la memòria de St. Poncià i St. Hipòlit, Papa i antipapa respectivament. St. Hipòlit havia provocat un cisma en la comunitat cristiana de Roma ja en temps del pontificat de Calixte I (217-222), per un conflicte d’opinions sobre la disciplina penitencial. Aquest cisma es prologà durant tres pontificats: Calixte I, Urbà (223-230) i Poncià (230-235). Quan l’emperador romà Maximí el Traci va iniciar una nova persecució en contra dels cristians canviant la política del seu predecessor, va enviar a fer treballs forçats als caps més visibles del cristianisme, i va ser allà on van coincidir físicament per primer cop el papa Poncià i l’antipapa Hipòlit. Però, a pesar de les diferències que els podien separar o l’enemistat que podien sentir, com que el missatge més autèntic de Jesús havia calat a fins en els seus cors, es van saber reconciliar abans de patir el martiri. I va ser una reconciliació autèntica, fins al punt que Hipòlit va demanar als seus seguidors que es reintegréssin a l’església de Roma.
No hi ha força que que es resisteixi al missatge de Jesús, si hom el creu de veritat. L’exemple de St. Hipòlit i St. Poncià ho demostren, i ens encoratgen avui a examinar-nos sobre l’aspecte del perdó, un aspecte fonamental en la vida del cristià. La teoria és fàcil, però dur-la a la pràctica no sempre ho és tant, com paradoxalment veiem en el mateix exemple: el rei, després d’haver perdonat el seu ministre, quan veu que ell no sap perdonar diu que «el posà en mans dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el deute»… Jesús ja ho sap, que el que demana no és fàcil. Però tampoc no és impossible. Quan ens costa perdonar, ens pot ajudar intentar recordar les vegades que ens han hagut de perdonar a nosaltres. Saber perdonar i fer net, és un senyal de saber estimar. Que l’exemple dels sants màrtirs ens ajudi a dur-ho a terme en les nostres vides.
Dijous de la setmana xix durant l’any / II – St. Poncià i St. Hipòlit
