Tot allò que vulguem ensenyar, ho hem de posar primer en pràctica en la nostra vida i en les nostres obres.


Qualsevol mestre o professor i qualsevol pare o mare de família, sap per experiència que els fills o els alumnes aprenen més del que ens veuen fer, que no pas del que els diem. Per tant, tot allò que vulguem ensenyar ho hem de posar primer en pràctica en la nostra vida i en les nostres obres. I el pla de salvació de Déu està completament en línia amb aquest principi. Com que Déu creu millor per a nosaltres el model de la humilitat, va disposar-ho tot de forma completament coherent. Com diu l’himne dels filipencs, «Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició d’esclau i es féu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins a la mort, i una mort de creu». I Jesús, durant la seva vida terrenal sempre va ser conseqüent en tot amb aquest model: no va buscar llocs de reconeixement sinó que va rentar els peus als deixebles; no va perseguir les riqueses sinó que es va fer germà, company i amic dels més pobres i febles, i va procurar per a ells.

La Mare de Déu, la memòria de la qual avui celebrem, també va seguir aquest model i ens el mostra en la seva vida: renunciant a la seva pròpia voluntat, i al seu projecte personal de vida, Maria es va fer humil i es va posar completament al servei de Déu. Essent com era la Mare del creador, no va adoptar cap mena de protagonisme en la seva vida sinó que es va donar a la missió del seu Fill, i es va limitar a indicar-nos el camí cap a ell. I fent-ho ens va donar un model que tots poguessim seguir.

Però Jesús va haver de fer front al contraexemple dels fariseus i dels Mestres de la Llei, que suposadament havien de guiar el poble cap a Déu. Però deien i no feien. I malhauradament això continua passant als nostres dies: cada dia tenim l’oportunitat de veure a les notícies persones que haurien de ser un exemple per al poble, però fan el contrari del que s’esperaria d’ells. Com podem anar bé? —molts es pregunten. I la resposta no és altra que essent conseqüents en el que depèn estrictament de nosaltres mateixos. Com van fer —i ens van ensenyar a fer, Jesús i Maria. El mal exemple dels altres no ens hauria de condicionar, sinó més aviat alertar-nos del camí que no hem de seguir. L’evangeli d’avui ens dóna un model de vida ben clar: allà on siguem, des del lloc que ocupem en la societat o en la família, hem de servir als altres. Podem fer tot allò que ens toca simplement per obligació, sense interès, i acabant ràpid; o podem fer el mateix però pensant en el bé dels altres. Qualsevol feina de la nostra societat des de les més senzilles fins a les més complexes, és un servei per als altres, perquè tots depenem de la feina de les altres persones. Aprofitem aquesta eucaristia per ser conscients de la gran contribució que podem fer a l’edificació del Regne de Déu, fent allò que ens toca amb esperit de servei.

Dissabte de la setmana xx durant l’any / II – Sta. Maria en Dissabte
Mt 23,1-12

Entrades populars

El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu

Imatge
L’evangeli d’avui ens reporta un cop més la bella imatge del pessebre: «els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora». La imatge del pessebre ens diu com és Déu, i com vol Déu que siguem nosaltres. ¿Com és Déu? Cadascun dels personatges del pessebre ens en diu alguna cosa. Els pastors representen les persones anònimes i senzilles que s’acosten amb curiositat, i se sorprenen pel que troben. Podem dir, doncs, que Déu és aquell que es deixa trobar per les persones normals i corrents; per veure Déu cal moure’s i tenir un cor humil. Maria i Josep ens són dos models d’obediència a Déu, obediència en el sentit etimològic del terme:  ob-audire significa “saber escoltar” o “demostrar interès per allò que s’escolta”: Maria va escoltar les paraules de l’àngel, i va respondre afirmativament a la proposta de Déu. Josep fa semblantment: renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu. Déu, per tant, és aquell que ens parla perquè l’escoltem, és aquell que t...
Més informació

Què significa ser deixeble de Jesús?

Imatge
  Les dues lectures d’avui són dos exemples de la manera com el Senyor escull les persones per a realitzar missions importants. La primera ens parlava de Saül, cridat a ser rei d’Israel: era un noiet que feia de pastor, i estava buscant unes someres que el seu pare havia perdut. I en segon lloc, l’evangeli ens parlava de Leví, cridat a ser apòstol: era un publicà que estava assegut al lloc de la recaptació dels impostos que cobraven els romans, i que per això estaven considerats oficialment pels jueus com a pecadors. Tots dos casos semblen d’entrada un contrasentit: per a missions tan altes com governar o ser apòstol semblaria que caldria haver escollit un altre perfil. Però el que Déu valora són d’altres coses: tant Saül com Leví, en sentir la crida que els fan, no dubten i obeeixen sense dilacions. Saben reconèixer la importància del que els està passant, i mostren una predisposició a obeir i deixar-se fer. Aquestes dues lectures s’escauen avui, que celebrem la memòria de St. M...
Més informació

Estem convidats a examinar quins fruits donem, i veure què és el que ens aguanta

Imatge
L’evangeli d’avui ens ofereix dues imatges diferents que ens parlen de la persona: l’arbre i la casa. El cristià ha de ser com un arbre que doni bons fruits, i ha de ser també com un edifici ben fonamentat, que s’aguanti ferm. Perquè l’arbre pugui donar bons fruits, necessita l’aigua; i per estar ben fonamentada, la casa necessita la roca. Dos altres elements en aparença molt diferents, però que ens ajuden a entendre com actua la Paraula de Déu en nosaltres: com l’aigua, la paraula de Déu és una força sempre viva i dinàmica que ens és aliment; i com la roca, la Paraula ens proporciona la seguretat de saber-nos ben fonamentats en uns valors eterns i sòlids, que són els que Jesús ens va donar. L’eucaristia sempre és per a nosaltres un encontre amb el Crist ressuscitat, que continua viu en la seva Paraula i en la comunitat. La celebració que estem fent, doncs, ens fa viva un cop més la seva paraula, i ens dóna la oportunitat de deixar-nos interpel·lar per ella. I ho fa avui d’una ...
Més informació