Ens fixem en els altres buscant el seu bé?
En el relat de l’evangeli d’avui hi ha una gran semblança entre Jesús i els fariseus, però que alhora és una gran diferència entre tots dos. Jesús i els fariseus s’assemblen en el fet que tots dos es fixaven en els altres. I la diferència és la manera com ho feien, o més ben dit, la finalitat per la qual es fixaven en els altres: els fariseus ho feien per seure en un bon lloc, és a dir, per treure’n un benefici propi. I Jesús es fixava en els fariseus per fer-los reflexionar, i veure quina paraula els podia dir per a la seva edificació i creixement. Els fariseus miraven per ells mateixos. Jesús mirava pel bé dels altres. Són dues maneres diferents de fer la mateixa cosa, que reflecteixen dues maneres diferents d’entendre la vida.
Avui nosaltres també seiem amb Jesús en aquesta taula que és l’Eucaristia. A diferència d’aquell dia en què Jesús era el convidat, en aquesta taula Jesús és al mateix temps l’amfitrió, el menjar i el servidor. És una taula en la que hi hem estat cridats independentment de quina sigui la nostra procedència o situació social. És una taula en la qual també s’hi assegué un dia la Mare de Déu, la memòria de la qual avui celebrem, i referint-se a Jesús va dir a la resta de convidats: “Feu tot el que ell us digui” (Cf. Jo 2,5). És una taula en la que no hi ha llocs preeminents: el que compta és ser-hi i escoltar allò que Jesús té per dir-nos. I què ens diu, Jesús, avui? Potser avui Jesús ens vol preguntar de quins som, nosaltres: dels qui ens fixem en els altres pel nostre interès i per treure’n un profit? O dels qui ens fixem en els altres buscant el seu bé, i mirant de fer-los créixer?
La competitivitat està molt arrelada en la nostra societat. Molts llocs de treball s’aconsegueixen per oposició o per carrera, i molts infants i joves en període de formació perceben encara la competitivitat com un valor i una necessitat per arribar a tenir una posició, per “ser algú”. Però Jesús ens parla d’una altra cosa: tots som fills estimats de Déu, i tots tenim molt per aportar. Gràcies a Déu no tothom serveix per al mateix, i molts cops allò que més convé no és tenir una posició de poder sinó tenir un do natural de Déu, com el de saber apreciar el que és més necessari en cada moment, i en cada situació. Jesús avui donava un consell als fariseus: ser humil. I ho feia en dissabte, el dia que els jueus dedicaven a Déu, i el dia en què eren precisament els fariseus els qui feien allò que desplaïa al Senyor. Jesús va seguir el seu propi consell: Ell, que com diu el càntic dels Filipencs “era de condició divina”, “no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau” i després de patir la mort en creu fou exalçat per Déu. Aquest és l’exemple i el camí que estem cridats a seguir. Fixem-nos, doncs, en els altres, però per veure com els podem servir millor. I no ens estranyi que sigui de la manera més discreta i humil, com féu Maria la mare del Senyor.
Dissabte de la setmana XXX durant l’any / Sta. Maria en Dissabte
