Experimentar l'alegria de l’evangeli és un indicador d’estar en sintonia amb allò que Jesús ens demana.
L’alegria recorre de forma transversal l’evangeli d’avui: Els deixebles «tornaren tots contents» de la missió que el Senyor els havia encarregat, perquè s’havien sorprès del que podien arribar a fer en el seu nom. El Senyor també s’alegrà amb ells, tot i advertir-los que més aviat havien d’alegrar-se “que els seus noms estiguessin escrits en el cel” més que no pas d’haver vençut el mal. Però, en tot cas, s’encomanà de la seva alegria i es posà a parlar-los «ple de l’entusiasme de l’Esperit Sant», proclamant-los feliços per poder veure tot allò que veien. Aquesta alegria que travessa l’evangeli és un indicador: experimentar-la és senyal d’estar en sintonia amb allò que Jesús ens demana, amb allò que no és tan propi de les persones més sàvies i enteses com de les que acullen la paraula de Déu amb senzillesa de cor: «Us enalteixo, Pare, […] perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos».
Així com el Senyor es va reunir i es va alegrar amb els setanta-dos després d’haver-los enviat a proclamar la bona nova del Regne, així avui s’ha reunit amb nosaltres en aquesta Eucaristia, i s’alegra que siguem deixebles seus i li presentem el fruit del nostre treball. No compta tant qui siguem ni què hàgim pogut fer, sinó que siguem els seus deixebles i estiguem disposats a col·laborar en la seva missió. I sobretot que tinguem fe en ell, perquè acollir la seva paraula amb senzillesa i confiar-hi és una cosa més poderosa del que ens pensem, i pot tenir conseqüències reals per als qui ens trobem en el camí.
Si acollim la seva paraula i el seu nom amb senzillesa, quan tornem a la nostra vida després d’aquesta celebració, hauríem de saber transmetre als altres aquell amor que Déu ens ha manifestat primer cridant-nos com a deixebles seus, i després donant-nos la missió d’eixamplar el seu Regne. I l’alegria de rebre el cos de Crist a dins nostre i l’Esperit Sant que li és associat no ha de servir només per alegrar-nos i pacificar els nostres cors, sinó també per convertir-nos en motiu d’alegria per als altres. En el nostre món —igual que passava en temps de Jesús, el bé i el mal estan misteriosament barrejats. I per això ens hem d’esforçar per no deixar-nos caure en les discussions, el mal humor o les lluites de poder o de faccions, sinó per ser transmissors del bé i comunicar-lo al nostre entorn a través de les coses fetes amb amor i estimació més que no pas per obligació. L’alegria de què parlàvem al començament ens serà sempre un indicador d’estar en el bon camí. La mare de Déu, la memòria de la qual avui celebrem, va acollir amb alegria l’anunci de l’àngel, i li va donar vida. Nosaltres estem cridats a seguir el seu exemple, procurant de fer tot allò que ens toca com a veritables deixebles enviats pel Senyor, i així fer camí perquè un dia els nostres noms arribin a estar escrits en el cel.
Dissabte de la setmana XXVI durant l’any – Sta. Maria en Dissabte.
