Escoltem la veu de l’Esperit, que ens pot parlar des de dins de nosaltres mateixos.
De la lectura continuada de l’evangeli segons St. Lluc que estem fent aquests dies, avui ens ha tocat un fragment en el que Jesús parla als deixebles de la importància d’escoltar la veu interior: «Quan us portaran a les sinagogues, als magistrats o a les autoritats, no us preocupeu del que haureu de dir ni de com us defensareu: l’Esperit Sant us ensenyarà aleshores el que cal dir». Els deixebles havien de recordar que eren temples de l’Esperit Sant, i que l’Esperit Sant habitava en ells. I per tant, seria des del més profund de la seva persona que brollaria aquesta veu interior inspirada per l’Esperit, que els indicaria els passos a seguir. Jesús convida als seus deixebles a estar atents al seu interior en molts d’altres fragments de l’evangeli, i també en moltes ocasions subratlla importància de la coherència que hi ha d’haver entre l’interior i l’exterior de la persona.
Aquest fragment que dóna tanta importància a la vida interior, s’escau justament avui que celebrem la memòria de Sta. Margarida M. Alacoque, la principal propagadora de la devoció al Sagrat Cor de Jesús durant el s. xvii.
Encara que el llenguatge i les formes del seu temps ens semblin llunyans, la devoció al Sagrat Cor continua tenint un sentit profund que ens pot ajudar en la nostra vida cristiana. És evident que aquesta devoció no es refereix a l’òrgan físic del cor de Jesús: en la tradició bíblica parlar del cor significa referir-se a l’interior de la persona, al seu ésser més profund. La devoció al Sagrat Cor de Jesús, doncs, és una devoció al mateix Jesús com a expressió de l’amor de Déu. Parlar del Cor de Jesús és parlar de la seva humanitat, i de l’amor de Déu a la família humana. I és una devoció que té per objecte portar-nos a examinar la nostra pròpia interioritat. Què ocupa el centre de la nostra persona? Hi tenim a Jesús a través de la seva paraula que hem acollit i volem que ens transformi per dins i ens parli de tu a tu? O hi tenim tantes altres coses que la dispersió ens pot, i no deixa lloc per allò que és més important? El centre de la nostra persona és la nostra consciència, és el lloc on prenem i hem pres les decisions més importants, com la de donar la vida per al seguiment del Crist. I la memòria de Sta. Margarida M. Alacoque ens convida a apropar-nos a la part més íntima de la persona de Jesús i comparar-la sense por amb la nostra: val més descobrir a temps tot el que ens falta o el que tenim a dins que no hi hauria de ser, que no pas ignorar-ho i anar massa lluny per camins que no són. Déu ens continua donant cada dia noves oportunitats per convertir-nos una mica més, i aquestes poden venir de la forma més insospitada. Escoltem la veu de l’Esperit que ens pot parlar des de dins de nosaltres mateixos —com Jesús recomanava als deixebles, i vetllem per tenir un cor pur, que sigui sempre apte perquè l’Esperit hi pugui habitar i parlar-nos.
Dissabte XXVIII durant l’any – Sta. Margarida M. Alacoque
