El Senyor, és amb nosaltres o no hi és?
«El Senyor, és amb nosaltres o no hi és?». Això que en la primera lectura hem sentit que es preguntaven els israelites enmig de les dificultats del desert després d’haver sortit d’Egipte, també s’ho han preguntat moltes persones al llarg de la història quan han tingut problemes, i fins ens ho podem preguntar nosaltres avui veient les coses que passen en el món. Però sí que hi és. El què passa és que potser no ens dóna la solució que d’entrada ens semblaria més immediata o voldríem sentir: com a resposta a les nostres necessitats el Senyor ens dóna la seva Paraula, que és una font d’aigua viva de la qual en podem beure i apagar la nostra set de forma definitiva. I també ens dóna el seu aliment, que dit amb les seves paraules, consisteix en «fer la voluntat del qui m’ha enviat i acomplir la seva obra». La Paraula del Senyor ha fluït per totes les generacions de la humanitat des del dia que Moisès toca la roca amb la vara, fins el dia que el Senyor convidà a la Samaritana —i amb ella a tots els pobles del món, a beure de l’aigua que ell dóna. Aquesta aigua té la capacitat de convertir a qui en begui «en una font que brollarà sempre dintre d’ell per donar-li vida eterna», perquè la Paraula de Déu no és una lletra tancada sinó que és tot el contrari: és un text que interpel·la, que mou per dins, i que transforma a la persona fins allò que Déu vol per a cadascun de nosaltres: que ens salvem i fem el pas cap a la resurrecció, aquella gran Pasqua en majúscula a la que tots estem cridats, i per a la qual tots ens preparem.
«El Senyor, és amb nosaltres o no hi és?» És una pregunta que és bo que nosaltres també ens fem en aquest temps de Quaresma, en aquest temps que se’ns ofereix com una oportunitat per a revisar si portem la direcció correcta cap al que serà el nostre destí definitiu. El nostre itinerari com a fills de Déu va començar travessant les aigües del baptisme, i fins que no arribem al nostre destí, mentre fem la travessia pel desert d’aquest món podem anar bevent l’aigua de Paraula de Déu que ens ajuda a superar les dificultats que ens puguem trobar, però que volen la nostra implicació.
La Samaritana, tot i no ser una dona del poble d’Israel, es va trobar cara a cara amb el Senyor i li va parlar. Era una dona com una altra que feia una cosa habitual en el seu temps: anar a buscar aigua. I fent aquesta feina quotidiana es va trobar el Crist que la va transformar. Nosaltres, des del nostre anonimat i fent allò que ens toca cada dia, també el podem trobar en les persones que ens trobem en el camí i que ens demanen alguna cosa. I això que pot passar en el moment més inesperat pot canviar la nostra vida. Per això és bo que ens fixem en la reacció de la Samaritana: no podent quedar-s’ho només per a ella, tingué la necessitat de córrer a anunciar-ho. «El Senyor, és amb nosaltres o no hi és?» Sí que hi és: només cal identificar-lo en els altres, entrar-hi en diàleg, i deixar-nos transformar.
Dissabte III de Quaresma (Formulari de lliure elecció)
