Jesús ens demana que estimem els enemics.
Per definició, l’amistat és una relació interpersonal entre dues persones que senten mútuament entre elles una afinitat, una confiança, o que comparteixen interessos o sentiments comuns; és a dir, l’amistat és cosa de dos i implica una estimació mútua. L’enemistat, en canvi, es produeix quan hi ha diferències entre dues persones i aquestes no han estat resoltes adequadament, o bé hi ha aversió per causes diverses com les idees, les opinions o l’enveja. Però no té perquè ser mútua: podem tenir enemics sense voler-ho. Dit en altres paraules, un enemic seria “aquell qui no m’estima a mi”, i per tant, per definició no és impossible estimar un enemic: podem tenir la voluntat prèvia d’arribar a crear una relació mútua d’amistat amb algú, encara que aquest sentiment no sigui correspost. Per això, quan Jesús ens demanava que estiméssim els enemics, de seguida hi afegeix: «pregueu per aquells que us persegueixen»: que hi hagi persones que no ens estimin i ens vagin en contra, no hauria de ser impediment perquè nosaltres posem en pràctica allò que Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano», i «Això us mano: que us estimeu els uns als altres» (Cf. Jn 15,14.17).
La litúrgia ens reporta avui aquestes paraules de Jesús, precisament perquè som en temps de Quaresma. La Quaresma és un moment de l’any privilegiat, perquè se’ns convida a revisar a fons la nostra fe i el nostre camí. I com que aquest camí ens ha de portar necessàriament a la resurrecció, es necessari que en aquest temps fem un repàs dels punts més importants. I l’estimació als enemics n’és un.
Per tant, aquestes paraules ens conviden avui a preguntar-nos sobre la nostra manera d’estimar: si és desinteressada i sincera, o bé si tenim un veritable desig d’apropar-nos a les persones amb les que poc a poc ens hem anat allunyant. I no podem defugir tampoc el fet que aquestes paraules de Jesús ens arribin ens uns moments ben especials. Les notícies produïdes per la guerra són absolutament contràries a l’esperit de Jesús. I són més colpidores encara quan sabem que aquests fets es produeixen entre pobles cristians, i persones batejades i creients… És una mostra que, com a humanitat, el camí que ens falta encara és llarg, i nosaltres des del nostre lloc no podem fer només que pregar, i mirar de practicar sempre aquests valors amb els qui formen el nostre entorn més immediat. Tan de bo que el manament de Jesús d’estimar als enemics sigui ben aviat recordat per tothom, i es pugui traduir en la pau que tots desitgem. Portem-ho ben sincerament a la pregària.
Dissabte de la setmana I de Quaresma
