Jesús se’ns presenta com un metge que seu a taula amb pecadors.
Jesús se’ns presenta com un metge. És significatiu que Déu, que sabia de quin fang havia creat la humanitat, enviés el seu fill per fer de metge. Déu ja coneixia d’entrada la nostra feblesa, i sabia que per bona intenció que tinguem som aquí per fer un procés i un camí, i necessitem que algú ens doni un cop de mà. No és que la humanitat estigui malalta, si bé de vegades ho pot semblar amb les coses que passen en el món. És que la humanitat no està acabada del tot. I això està fet expressament, perquè nosaltres ens hi puguem implicar des de dins, i fem el camí de retorn a Ell de manera conscient i volguda. Però això no és fàcil, i contínuament necessitem ajuda per a fer-ho. Per això Déu ens envià el seu fill que actua com un metge que escolta i ajuda.
I aquest Jesús que se’ns presenta com un metge, seu a taula amb pecadors. Cridant a Leví demostrava que no hi ha excepció: tothom sense diferència té l’oportunitat fer amistat amb Déu, i de seure a taula amb ell. I la mateixa confiança l’ha demostrat cridant-nos a nosaltres, que som els qui avui seiem a la seva taula. I és justament ara que som en temps de Quaresma, que el Senyor ens recorda que ha vingut per guarir i no per jutjar. I ho fa a través del diàleg sincer amb ell, de tu a tu, que podem establir cada cop que ens acostem a l’Eucaristia, com fem cada cop que seiem a la taula d’un amic que ens convida de manera cordial a seure amb ell, i ens estima per qui som, i no pel que hem fet.
Jesús se’ns presenta com un metge que seu a taula amb pecadors, i no ho fa per renyar-los ni per assenyalar-los, sinó per donar-los l’oportunitat de convertir-se. I aquesta és l’oportunitat que també nosaltres estem cridats a aprofitar. Tant si som persones que en un moment donat de la vida ens hem convertit i hem començat a creure com si som persones que sempre hem cregut, tothom sense excepció té moments forts i dèbils, i tots estem en procés de conversió contínua. Com aquell qui fa un llarg viatge per terres desconegudes, contínuament hem d’estar comprovant la direcció, la examinant la ruta, l’estat del vehicle; en un llarg viatge fan falta també temps per al descans i per a la revisió, i això és el que Jesús ens crida a fer en aquest moment del camí. Per forts que siguem i per segurs que ens sentim, sempre podíem haver fet les coses d’una altra manera, sempre podíem haver passat per un altre lloc, o sempre ens pot fallar la màquina; i és bo que anem al metge perquè ens ajudi i ens doni un bon consell. Ara que som a taula amb ell, escoltem allò que ens ha dit com la millor paraula que necessitem en aquest punt de la nostra ruta. Això ens ajudarà a celebrar un any més a la Pasqua de manera profitosa, però sobretot a arribar un dia a aquella Pasqua que és el nostre destí definitiu al qual tots estem cridats.
Dissabte després de Cendra
