Tots estem cridats a fer fructificar la paraula, la llum que Déu ha plantat en la terra bona del nostre interior.
Els misteris de la nostra fe són realitats molt profundes. Tant, que ni la riquesa del nostre llenguatge és suficient per descriure’ls amb detall. Tan sols podem aproximar-nos-hi des de diferents punts de vista, i creure. És el que fan les lectures d’avui: en la primera, St. Pau intenta explicar el Misteri de la Resurrecció, i ho fa a través de la imatge de la llavor que un cop plantada es transforma en una altra cosa. I l’evangeli també feia servir la mateixa imatge de la llavor per explicar l’efecte que produeix la paraula de Déu en nosaltres: en terra bona del nostre interior, la llavor de la paraula que acollim es va transformant fins que arriba a produir efectes extraordinaris, el cent per u. Una imatge extreta de la natura col·labora amb el llenguatge per anar-nos ajudant a entendre els misteris més profunds i inabastables de la nostra fe.
Aquesta imatge de la llavor també la féu servir Hildegarda de Bingen. Ella, que rebé el do de les visions divines i l’encàrrec d’explicar-les públicament, també es trobà amb aquesta necessitat de recórrer a imatges quotidianes per explicar el que és inexplicable, per ajudar-nos a aprofundir allò que només Déu pot fer, però que ens vol donar tot i la nostra limitació humana. En el seu llibre Sci vias (Coneix els camins), relata una de les visions que tingué, anomenada “la paraula encarnada”. Explica com va sentir una veu que li deia que Déu “havia plantat [en ella] la seva llum”. En un llenguatge que avui ens pot semblar estrany, va explicant com Déu va modelar el primer home a partir de la terra, un home que després moriria (Adam). I el compara amb Jesús, l’home que a diferència d’aquest primer no havia estat format de la terra sinó en el cel, a partir de la llum, i que després havia de ressuscitar o tornar cap a Déu. És el mateix procés transformador de la llavor que explicaven les lectures: Com la llavor que transforma, Déu planta en nosaltres la seva paraula perquè esdevinguem la seva llum.
La primera lectura en què St. Pau pretén explicar la resurrecció, la paràbola del sembrador, i aquest exemple de Sta. Hildegarda, són tres maneres d’explicar-nos que tots estem cridats a fer fructificar la paraula, la llum que Déu ha plantat en la terra bona del nostre interior. I això no només ha de passar en la vida eterna o en la resurrecció que vindrà al final dels temps, sinó que ja passa en el nostre dia a dia, avui, aquest matí i aquesta tarda: tot allò que en toqui fer, podem mirar-nos-ho com una rutina, una necessitat o un passatemps, o podem mirar-nos-ho com aquella oportunitat que tenim de posar en moviment els valors del Regne que Déu ha sembrat en nosaltres, per fer-los fructificar en forma de servei als altres, d’amor al proïsme, o d’edificació del Regne. Que la llavor que Déu ha plantat avui en nosaltres a través d’aquesta Eucaristia, ens hi ajudi.
Dissabte XXIV durant l’any / II – Sta. Hildegarda, verge i doctora.
