Aquest és el pla de Déu per a nosaltres: que tots, malgrat els nostres imperfeccions o debilitats, arribem a salvar-nos.

 


Les lectures d’avui ens volen transmetre una intencionalitat de part de Déu: Déu volia salvar la humanitat, i per a fer-ho va traçar un pla perfectament ordenat. Ho deia el llibre del Gènesi: «El ceptre no serà pres a Judà, els seus fills seguiran governant fins que vindrà aquell a qui és destinat», deia la primera lectura. Encara que haguessin de passar segles Déu tenia la intenció de donar al seu poble un salvador, i ho va fer quan va ser el temps oportú. Per això l’evangelista ens presenta la genealogia de Jesús de manera completament ordenada: 14 generacions d’Abraham a David, 14 de David a la deportació a Babilònia, i 14 de la deportació a Jesús. Segons la visió de l’època, doncs, Jesús no només és descendent de la casa de David, sinó que a més és fruit d’un pla de salvació perfectament dissenyat per Déu, un pla que també té alguns altres elements interessants. Si bé la llista l’encapçalen els grans patriarques, no sempre fa servir la nostra lògica: la promesa messiànica no arrenca d’Ismael, fill gran d’Abraham, sinó d’Isaac. I no continua amb Esaú, el fill gran d’Isaac, sinó amb Jacob, que havia pres la primogenitura al seu germà fent trampes. I tampoc no segueix amb Josep, el fill preferit de Jacob, sinó amb Judà, que s’havia venut el seu germà. Més endavant hi ha el rei David, una barreja de sant i pecador; i molts d’altres dels que formen la llista també són lluny del que seria un model de bon comportament. I encara, moltes dones que hi apareixen tenen alguna cosa o altra: Rut era estrangera, Raab prostituta, Tamar havia fet trampes, i Betsabé havia comès adulteri… I finalment, a la llista hi trobem persones que completament desconegudes, que no apareixen en cap altre passatge bíblic. Què ens vol dir el text, amb això?

La litúrgia ens proclama la genealogia de Jesús el primer dia d’aquesta segona part de l’Advent, quan ens comencem a preparar per celebrar el Misteri de l’Encarnació: d’aquí pocs dies celebrarem el fet que Déu s’hagi fet un de nosaltres, i fent-ho ens hagi fet a tots “capaços de Déu”. Però Déu, que s’ha fet un de nosaltres amb tota la intenció, ho ha fet  a través de persones imperfectes. 

Perquè la intenció de Déu no és donar un premi als perfectes, sinó donar-nos a tots la oportunitat d’acollir-lo. És una gràcia que ens ha volgut fer: malgrat la nostra fragilitat o malgrat la nostra petitesa, tots podem fer néixer Jesús dins del nostre cor; i ho podem fer cada dia. Això ens hauria d’ajudar a mirar-nos els altres amb uns altres ulls: per molt que vegem al nostre voltant odi, corrupció, o persones que creiem plenes de defectes, hem de pensar que el Senyor es pot valdre d’elles per dur-nos la salvació. Aquest és el pla de Déu per a nosaltres: que tots, malgrat els nostres imperfeccions o debilitats, arribem a salvar-nos. Estiguem, doncs, sempre oberts per acollir el Senyor i preparem-nos-hi de la millor manera. 


Homilia del dia 17 de desembre – Fèries Majors d’Advent

Gn 49,2.8-10 / Mt 1,1-17 

Entrades populars

El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu

Imatge
L’evangeli d’avui ens reporta un cop més la bella imatge del pessebre: «els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora». La imatge del pessebre ens diu com és Déu, i com vol Déu que siguem nosaltres. ¿Com és Déu? Cadascun dels personatges del pessebre ens en diu alguna cosa. Els pastors representen les persones anònimes i senzilles que s’acosten amb curiositat, i se sorprenen pel que troben. Podem dir, doncs, que Déu és aquell que es deixa trobar per les persones normals i corrents; per veure Déu cal moure’s i tenir un cor humil. Maria i Josep ens són dos models d’obediència a Déu, obediència en el sentit etimològic del terme:  ob-audire significa “saber escoltar” o “demostrar interès per allò que s’escolta”: Maria va escoltar les paraules de l’àngel, i va respondre afirmativament a la proposta de Déu. Josep fa semblantment: renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu. Déu, per tant, és aquell que ens parla perquè l’escoltem, és aquell que t...
Més informació

Què significa ser deixeble de Jesús?

Imatge
  Les dues lectures d’avui són dos exemples de la manera com el Senyor escull les persones per a realitzar missions importants. La primera ens parlava de Saül, cridat a ser rei d’Israel: era un noiet que feia de pastor, i estava buscant unes someres que el seu pare havia perdut. I en segon lloc, l’evangeli ens parlava de Leví, cridat a ser apòstol: era un publicà que estava assegut al lloc de la recaptació dels impostos que cobraven els romans, i que per això estaven considerats oficialment pels jueus com a pecadors. Tots dos casos semblen d’entrada un contrasentit: per a missions tan altes com governar o ser apòstol semblaria que caldria haver escollit un altre perfil. Però el que Déu valora són d’altres coses: tant Saül com Leví, en sentir la crida que els fan, no dubten i obeeixen sense dilacions. Saben reconèixer la importància del que els està passant, i mostren una predisposició a obeir i deixar-se fer. Aquestes dues lectures s’escauen avui, que celebrem la memòria de St. M...
Més informació

Estem convidats a examinar quins fruits donem, i veure què és el que ens aguanta

Imatge
L’evangeli d’avui ens ofereix dues imatges diferents que ens parlen de la persona: l’arbre i la casa. El cristià ha de ser com un arbre que doni bons fruits, i ha de ser també com un edifici ben fonamentat, que s’aguanti ferm. Perquè l’arbre pugui donar bons fruits, necessita l’aigua; i per estar ben fonamentada, la casa necessita la roca. Dos altres elements en aparença molt diferents, però que ens ajuden a entendre com actua la Paraula de Déu en nosaltres: com l’aigua, la paraula de Déu és una força sempre viva i dinàmica que ens és aliment; i com la roca, la Paraula ens proporciona la seguretat de saber-nos ben fonamentats en uns valors eterns i sòlids, que són els que Jesús ens va donar. L’eucaristia sempre és per a nosaltres un encontre amb el Crist ressuscitat, que continua viu en la seva Paraula i en la comunitat. La celebració que estem fent, doncs, ens fa viva un cop més la seva paraula, i ens dóna la oportunitat de deixar-nos interpel·lar per ella. I ho fa avui d’una ...
Més informació