Hem de tenir sempre una actitud atenta sobre les nostres vides.


La història dels Sants Innocents ens és ben coneguda, i ens explica com una barreja de por, d’ignorància i d’enveja unides a la pulsió incontrolada del poder, van provocar una desgràcia. Perquè encara que amb el naixement de Jesús la dignitat de la naturalesa humana quedés elevada a una potència infinitament més alta de la que ja tenia, si aquesta dignitat no va associada a una consciència personal i a una voluntat d’abraçar-la i de cultivar-la, l’ésser humà també pot ser capaç de les majors atrocitats, com la història ha demostrat tantes vegades. Amb l’episodi de la matança dels innocents l’Escriptura ens recorda un cop més que la mort va associada a la vida; i que encara que sigui cert que ressuscitant Jesucrist hagi destruït el poder de la mort, si la mort la tractem de forma banal pot causar estralls. Per sort la lliçó va més enllà, i la misericòrdia de Déu supera de lluny les nostres limitacions humanes; i al final tot acaba de la millor manera, amb la Glòria de la resurrecció que Déu ens té reservada; però això no ens ha de fer oblidar que els errors o les passions mal controlades poden causar sofriment en nosaltres, i a les persones innocents. 

La festa dels Sants Innocents celebrada la mateixa setmana de Nadal, ens mostra un cop més com el bé i el mal estan misteriosament barrejats. És una festa que ens ajuda a prendre consciència que, per molt que la misericòrdia de Déu sigui infinita i que fent-se home Déu hagi obert uns camins que ens poden dur a llocs insospitats, per poder reeixir cal el desig de fer el bé per part de la nostra voluntat. Encara que Déu ens ofereixi el millor, hem de ser nosaltres qui triem el camí correcte a cada pas i en cada dia de la nostra vida. 

I és que tots nosaltres, com Herodes, ens podem deixar dominar per la por o per les passions; o actuant condicionats per la nostra imaginació, podem acabar cometent els pitjors errors. Però també tots nosaltres, com els Sants Innocents, estem cridats a donar testimoni contínuament de la nostra fe encara que sigui sense fer res, només amb el que som, amb les senzillesa de la nostra vida humil i apartada de tot protagonisme. La festa dels Sants Innocents ens pot ajudar a prendre consciència que aquesta barreja de bé i de mal pot estar a dins de nosaltres mateixos, i que hem de tenir sempre una actitud atenta sobre les nostres vides, pensant i vigilant tot el que fem, treballant cada dia i a través de cada una de les nostres accions quotidianes. Déu sempre ens ofereix un lloc de salvació; però hem de saber detectar el moment de refugiar-nos al nostre Egipte aturant a temps tot allò que no ens porti a les cotes més altes a les quals hem estat cridats. Que la festa que avui celebrem ens ajudi, si més no, a prendre’n consciència. 


Dia 28 de desembre – Els Sants Innocents, màrtirs.

Mt 2,13-18 

Entrades populars

El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu

Imatge
L’evangeli d’avui ens reporta un cop més la bella imatge del pessebre: «els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora». La imatge del pessebre ens diu com és Déu, i com vol Déu que siguem nosaltres. ¿Com és Déu? Cadascun dels personatges del pessebre ens en diu alguna cosa. Els pastors representen les persones anònimes i senzilles que s’acosten amb curiositat, i se sorprenen pel que troben. Podem dir, doncs, que Déu és aquell que es deixa trobar per les persones normals i corrents; per veure Déu cal moure’s i tenir un cor humil. Maria i Josep ens són dos models d’obediència a Déu, obediència en el sentit etimològic del terme:  ob-audire significa “saber escoltar” o “demostrar interès per allò que s’escolta”: Maria va escoltar les paraules de l’àngel, i va respondre afirmativament a la proposta de Déu. Josep fa semblantment: renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu. Déu, per tant, és aquell que ens parla perquè l’escoltem, és aquell que t...
Més informació

Què significa ser deixeble de Jesús?

Imatge
  Les dues lectures d’avui són dos exemples de la manera com el Senyor escull les persones per a realitzar missions importants. La primera ens parlava de Saül, cridat a ser rei d’Israel: era un noiet que feia de pastor, i estava buscant unes someres que el seu pare havia perdut. I en segon lloc, l’evangeli ens parlava de Leví, cridat a ser apòstol: era un publicà que estava assegut al lloc de la recaptació dels impostos que cobraven els romans, i que per això estaven considerats oficialment pels jueus com a pecadors. Tots dos casos semblen d’entrada un contrasentit: per a missions tan altes com governar o ser apòstol semblaria que caldria haver escollit un altre perfil. Però el que Déu valora són d’altres coses: tant Saül com Leví, en sentir la crida que els fan, no dubten i obeeixen sense dilacions. Saben reconèixer la importància del que els està passant, i mostren una predisposició a obeir i deixar-se fer. Aquestes dues lectures s’escauen avui, que celebrem la memòria de St. M...
Més informació

Estem convidats a examinar quins fruits donem, i veure què és el que ens aguanta

Imatge
L’evangeli d’avui ens ofereix dues imatges diferents que ens parlen de la persona: l’arbre i la casa. El cristià ha de ser com un arbre que doni bons fruits, i ha de ser també com un edifici ben fonamentat, que s’aguanti ferm. Perquè l’arbre pugui donar bons fruits, necessita l’aigua; i per estar ben fonamentada, la casa necessita la roca. Dos altres elements en aparença molt diferents, però que ens ajuden a entendre com actua la Paraula de Déu en nosaltres: com l’aigua, la paraula de Déu és una força sempre viva i dinàmica que ens és aliment; i com la roca, la Paraula ens proporciona la seguretat de saber-nos ben fonamentats en uns valors eterns i sòlids, que són els que Jesús ens va donar. L’eucaristia sempre és per a nosaltres un encontre amb el Crist ressuscitat, que continua viu en la seva Paraula i en la comunitat. La celebració que estem fent, doncs, ens fa viva un cop més la seva paraula, i ens dóna la oportunitat de deixar-nos interpel·lar per ella. I ho fa avui d’una ...
Més informació