Molt aviat sereu alliberats.

 


«Feliços els convidats al banquet de noces de l’Anyell», acabava dient la primera lectura. I també l’evangeli acabava amb paraules d’esperança: «Llavors veureu venir el Fill de l’home sobre un núvol, amb poder i amb majestat. Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats». Som a les acaballes de l’any litúrgic. El proper diumenge començarà l’Advent, i amb ell un nou cicle en el que tornarem a recordar de nou que el Senyor ha vingut i s’ha fet present en la història per salvar-nos. Però abans de fer-ho, per aquests últims dies de l’any litúrgic van ser escollides unes lectures de to més apocalíptic, que ens recorden que el temps és finit: aquest món que coneixem, aquesta vida que vivim, s’acabarà. Però no serà el final. La nostra esperança i la nostra fe ens diuen que Déu ens en té preparada una de més gran, una vida eterna, sense sofriment. Jesucrist va ser el primer en entrar-hi amb la seva resurrecció, i després ens hi convidarà a nosaltres. I això passarà malgrat les penes i les contradiccions d’aquest món, que les lectures d’avui descrivien amb diferents imatges apocalíptiques i fins podríem dir fins catastrofistes. L’accent no està en les desgràcies que passem o que puguin venir, sinó en l’alliberament definitiu que el Senyor ens té preparat, i al qual ens convida. 

«Feliços els convidats al banquet de noces de l’Anyell», deia el llibre de l’Apocalipsi. Aquest banquet en el que seurem a taula amb el Senyor quan s’acabi la vida present, ja el comencem a experimentar ara i aquí. L’Eucaristia que estem celebrant ja n’és penyora: aquí sortim del nostre dia a dia, i per uns instants escoltem la paraula que el Senyor ens adreça en el nostre ara i aquí. I avui ens deia: «molt aviat sereu alliberats». 

Perquè de contradiccions i patiments, tots en sofrim. N’hi ha a gran escala, amb els conflictes mundials que ens semblen incomprensibles; en llegim a les notícies, amb exemples negatius de tot el que no hauria de ser, però és. I en sentim a explicar a través de les persones que tractem, en el nostre dia a dia i en el nostre cercle més proper. Però el missatge que les lectures ens transmetien avui ens ha de servir d’ajuda en la nostra vida concreta, i era ben clar: no patiu, deia. Les lectures feien servir les imatges de la caiguda de Babilònia i de Jerusalem, però per dir-nos que al final hi ha esperança. I això ens ha d’ajudar a fer el nostre camí per la vida no deixant-nos abatre per les dificultats, sinó caminant sempre amb l’esperança que un dia seurem de veritat a taula amb el Senyor, al “banquet de les noces de l’Anyell”, que ja pre-gustem amb la Missa. Dit en altres paraules: el Senyor ens convida a fer el camí de la vida amb una visió optimista, perquè al final tot acabarà bé. Déu no s’ha desentès de nosaltres, sinó que ens ha donat el seu fill per salvar-nos. Visquem, doncs, plens d’esperança i ajudem als altres també a tenir-la. 


Dijous xxxiv durant l’any / II.

Ap 18,1-2.21-23;19,1-3.9a / Lc 21,20-28.

Entrades populars

El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu

Imatge
L’evangeli d’avui ens reporta un cop més la bella imatge del pessebre: «els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora». La imatge del pessebre ens diu com és Déu, i com vol Déu que siguem nosaltres. ¿Com és Déu? Cadascun dels personatges del pessebre ens en diu alguna cosa. Els pastors representen les persones anònimes i senzilles que s’acosten amb curiositat, i se sorprenen pel que troben. Podem dir, doncs, que Déu és aquell que es deixa trobar per les persones normals i corrents; per veure Déu cal moure’s i tenir un cor humil. Maria i Josep ens són dos models d’obediència a Déu, obediència en el sentit etimològic del terme:  ob-audire significa “saber escoltar” o “demostrar interès per allò que s’escolta”: Maria va escoltar les paraules de l’àngel, i va respondre afirmativament a la proposta de Déu. Josep fa semblantment: renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu. Déu, per tant, és aquell que ens parla perquè l’escoltem, és aquell que t...
Més informació

Què significa ser deixeble de Jesús?

Imatge
  Les dues lectures d’avui són dos exemples de la manera com el Senyor escull les persones per a realitzar missions importants. La primera ens parlava de Saül, cridat a ser rei d’Israel: era un noiet que feia de pastor, i estava buscant unes someres que el seu pare havia perdut. I en segon lloc, l’evangeli ens parlava de Leví, cridat a ser apòstol: era un publicà que estava assegut al lloc de la recaptació dels impostos que cobraven els romans, i que per això estaven considerats oficialment pels jueus com a pecadors. Tots dos casos semblen d’entrada un contrasentit: per a missions tan altes com governar o ser apòstol semblaria que caldria haver escollit un altre perfil. Però el que Déu valora són d’altres coses: tant Saül com Leví, en sentir la crida que els fan, no dubten i obeeixen sense dilacions. Saben reconèixer la importància del que els està passant, i mostren una predisposició a obeir i deixar-se fer. Aquestes dues lectures s’escauen avui, que celebrem la memòria de St. M...
Més informació

Estem convidats a examinar quins fruits donem, i veure què és el que ens aguanta

Imatge
L’evangeli d’avui ens ofereix dues imatges diferents que ens parlen de la persona: l’arbre i la casa. El cristià ha de ser com un arbre que doni bons fruits, i ha de ser també com un edifici ben fonamentat, que s’aguanti ferm. Perquè l’arbre pugui donar bons fruits, necessita l’aigua; i per estar ben fonamentada, la casa necessita la roca. Dos altres elements en aparença molt diferents, però que ens ajuden a entendre com actua la Paraula de Déu en nosaltres: com l’aigua, la paraula de Déu és una força sempre viva i dinàmica que ens és aliment; i com la roca, la Paraula ens proporciona la seguretat de saber-nos ben fonamentats en uns valors eterns i sòlids, que són els que Jesús ens va donar. L’eucaristia sempre és per a nosaltres un encontre amb el Crist ressuscitat, que continua viu en la seva Paraula i en la comunitat. La celebració que estem fent, doncs, ens fa viva un cop més la seva paraula, i ens dóna la oportunitat de deixar-nos interpel·lar per ella. I ho fa avui d’una ...
Més informació