És fonamental per a tota vida de creient vetllar per l’autenticitat del nostre cor.
«Creieu en el Senyor, el vostre Déu, i adoreu-lo de veritat i amb tot el cor», sentíem en la primera lectura que Josuè deia a tot el poble. Perquè per estimar de debò, amb autenticitat i profunditat, cal fer-ho “amb tot el cor”, des de dins, des del lloc més interior de nosaltres mateixos. I Josuè també els advertia severament que, si volien adorar realment Déu, ho havien de fer de forma exclusiva: el Senyor és tan gran que, si de debò volem que ocupi tot el nostre ésser, no hi ha lloc per d’altres déus, ni per d’altres ídols ni menys per distraccions que centrin la nostra atenció, el nostre cor, aquell lloc que ha de ser només per a Déu: cal estimar “amb tot el cor”. I Jesús en l’evangeli, d’alguna manera anava en la mateixa línia i aplaudia la manera d’estimar dels nens: els infants encara no han tingut temps de posar dins seu res de dolent i estimen amb sinceritat. Quan deia als deixebles «Deixeu venir els nens, […] el Regne del cel és dels qui són com ells», podríem entendre que allò que Jesús ens estava posant com a exemple era aquesta transparència dels infants que els fa igual per dins que per fora, la seva simplicitat, la seva capacitat d’estimar amb tot el cor… L’interior d’un infant és fàcilment visible sense cap engany: allò que té a dins és allò que es pot veure sense necessitat de massa esforç. I aquesta és la qualitat que han de tenir els qui volen entrar al Regne de Déu.
Sant Joan Eudes, la memòria del qual avui celebrem, també es va centrar en l’estudi de l’interior del cor, i més concretament del Sagrat Cor de Jesús. La devoció al Sagrat Cor, al l’interior de la persona de Jesús d’on brolla el seu amor alhora humà i diví, ja té antecedents en l’edat mitjana, i diverses ordes religioses van intentar estendre aquesta devoció. Però l’impuls fonamental arribà al s. XVII amb les visions de Sta. Maria Alacoque i la teorització que en féu el sant que avui celebrem, impuls que va permetre que posteriorment es fixés un dia per al Sagrat Cor en el calendari litúrgic, i d’altres papes, sants i fundadors creessin ordes fonamentades en aquesta devoció i impulsessin diverses pràctiques piadoses com els anomenats “nou primers divendres de mes”.
Però més enllà de les pràctiques de devoció popular i del lloc que ha ocupat el culte al Sagrat Cor en l’espiritualitat de l’Església, continua essent fonamental per a tota vida de creient vetllar per l’autenticitat del nostre cor, el de cadascú, per la transparència entre el nostre interior i l’exterior. Jesús ens convida a fer-ho en diferents passatges de l’escriptura, i és ben cert que de res serveix que exteriorment siguem complidors de les pràctiques de culte que tenim establertes, si per dins no tenim allò que hem de tenir: si el Senyor no ocupa de forma plena la nostra persona, i si tot allò que fem no ho fem amb el mateix esperit que ell ens demana d’actuar: amb sinceritat, amb transparència, amb autenticitat, com ho faria un infant, com Josuè insistí al seu poble que s’havia d’estimar al Senyor. Que la celebració d’aquesta eucaristia en memòria de St. Joan Eudes ens hi ajudi.
Dissabte XIX durant l’any / II – St. Joan Eudes
