Humilitat i servei.
L’evangeli d’avui ens parla d’humilitat i de servei. «Tothom qui s’enaltirà serà humiliat, però tothom qui s’humiliarà serà enaltit», i «El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre», són dues frases que ens mostren les actituds que més ens convenen per acollir el missatge cristià i fer créixer en nosaltres allò que Jesús ens va donar per fer camí per la vida. La paraula “humilitat” ve de la paraula llatina “humus”, que vol dir “terra”. Segons el relat del Gènesi, Déu va fer l’home del fang, de la terra, que és també el lloc on després retornem. La terra que ens sosté és també aquell material bàsic permeable, que té la qualitat d’acollir la llavor i fer-la germinar i créixer amb la humitat i les sals que abans ja ha retingut. I és així com funciona el nostre interior —que també ha sortit de la terra: Jesús ens demana que tinguem un cor obert i permeable per acollir la paraula de Déu. El nostre cor humil ha d’estar obert i disponible per escoltar i acollir l’evangeli, retenir-lo, i fer-lo germinar i créixer. I si ho sabem fer amb senzillesa, l’actitud de servei és la que de forma natural hauríem de veure néixer i créixer dins nostre. Allò que Déu ens ha donat és perquè ho posem al servei dels altres. Els nostres dons i les nostres habilitats, allò que cadascú sap fer millor i que cultiva amb el treball de cada dia, té la finalitat de servir als germans, i així és com retorna a Déu allò que d’Ell sortí.
La humilitat i el servei foren també les dues actituds que mogueren la vida de Santa Teresa de Jesús Jornet. Fou una noia de la nostra terra, nascuda a Aitona, en un entorn rural i humil, en una família pagesa que viva de cultivar la terra. Va començar de jove treballant com a mestra, i ho va fer a les escoles fundades pel seu oncle, el Beat Francesc Palau i Quer, qui exercí en ella una notable influència. Però no fou fins més endavant que el seu esperit de servei trobà en les persones més grans la manera de posar els seus dons a disposició dels altres. Quan tenia uns trenta anys va conéixer l’obra iniciada per un canonge de la Catedral d’Osca en favor dels ancians desvalguts, i s’oferí per col·laborar amb aquell projecte. I ho féu de tal manera que acabà implicant-s’hi en cos i ànima, fundant la Congregació de les Germanetes dels Ancians Desemparats que a la seva mort comptaria amb més de cent cases d’acollida d’ancians.
Aquest fruit que ens deixà Sta. Teresa juntament amb el seu exemple de vida, és avui per a nosaltres un model del què pot passar quan cultivem en nosaltres la humilitat i l’esperit de servei, les dues actituds de què ens parlava l’evangeli d’avui. Demanem a Déu que, a través de l’escolta de la seva paraula ens ajudi a identificar els nostres dons, i faci créixer en nosaltres l’esperit de servei perquè donin un fruit que serveixi per alimentar als altres i fer créixer el Regne de Déu.
Dissabte XX durant l’any – Sta. Teresa de Jesús Jornet, verge.
