Tots nosaltres podem començar a fer present l’encarnació de Déu a través de les nostres petites accions i de les nostres paraules d’esperança.

 


Les paraules d’esperança del profeta Isaïes que hem escoltat en la primera lectura, foren escrites en un context dramàtic. Era una època de fortes tensions internacionals entre el regne del nord i del sud, amb la por de la invasió assíria. Era una època d’inestabilitat política, un moment  complex i de forts canvis socials. Però malgrat tot, el profeta no deixà d’encoratjar el poble perquè es mantingués fidel a Déu, i ho féu amb un llenguatge poètic. Encara que el món semblés esfondrar-se, Déu es mantenia en la seva promesa de salvació i no deixaria de complir la seva paraula de suscitar un descendent de David com a messies que instaurés un reialme segons el designi de Déu. Per això deia: «Poble de Sió, […] ja no ploraràs més. Així que el Senyor sentirà el teu crit d’auxili, s’apiadarà de tu i t’escoltarà», t’alimentarà, et guiarà, farà que puguis treure el millor pa de la terra, donarà les millors pastures per al bestiar, i l’aigua no faltarà. En altres paraules: en un moment de violència militar —fent servir l’expressió del text «quan les fortaleses es desplomaran», Isaïes vol portar esperança al seu poble evocant una felicitat paradisíaca, un món sense mal, un món en el que la humanitat i la natura estaran en equilibri. 

Per a nosaltres, aquesta felicitat ens ha estat portada per Jesucrist. I aquesta lectura que la litúrgia ens la presenta la primera setmana d’Advent, encara que per nosaltres sigui molt antiga en el temps, ens diu que sigui quin sigui el moment històric que visquem, encara que el món sembli esfondrar-se, encara que ens pugui semblar que estem en una època d’inestabilitat, complexa, de canvis socials i de conflictes bèl·lics internacionals, cada any arriba invariablement l’Advent que ens torna a portar un anunci d’esperança: Déu vol el millor per nosaltres, vol que visquem en una felicitat paradisíaca, Déu ens porta esperança, vol que arribem a estar en equilibri amb el món que ens envolta, sigui ara, sigui quan el Senyor retorni, sigui quan sigui… però aquesta felicitat arribarà. 

I cadascun de nosaltres, ja ara i avui, també podem encarnar aquesta esperança. Cada dia, amb les nostres vides, amb allò que fem i diem, podem ser nosaltres els qui portem esperança al nostre món, podem ser nosaltres els qui ens apiadem dels que sofreixen, els qui ja comencem a crear enmig nostre aquest món sense mal, en equilibri. I ho podem fer encara que el context no ens hi acompanyi, malgrat l’inestabilitat del nostre entorn, malgrat que cada dia vegem coses descoratjadores i imperfectes. Encara que ens sembli nedar a contracorrent, podem mantenir-nos fidels a Déu i ser portadors d’esperança i de pau, podem fer viu aquell llenguatge poètic del profeta, podem començar a fer present l’encarnació de Déu a través de les nostres petites accions i de les nostres paraules d’esperança. Que la celebració de l’Advent ens hi ajudi. 


Dissabte I d’Advent

Is 30,19-21.23-26

Entrades populars

El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu

Imatge
L’evangeli d’avui ens reporta un cop més la bella imatge del pessebre: «els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora». La imatge del pessebre ens diu com és Déu, i com vol Déu que siguem nosaltres. ¿Com és Déu? Cadascun dels personatges del pessebre ens en diu alguna cosa. Els pastors representen les persones anònimes i senzilles que s’acosten amb curiositat, i se sorprenen pel que troben. Podem dir, doncs, que Déu és aquell que es deixa trobar per les persones normals i corrents; per veure Déu cal moure’s i tenir un cor humil. Maria i Josep ens són dos models d’obediència a Déu, obediència en el sentit etimològic del terme:  ob-audire significa “saber escoltar” o “demostrar interès per allò que s’escolta”: Maria va escoltar les paraules de l’àngel, i va respondre afirmativament a la proposta de Déu. Josep fa semblantment: renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu. Déu, per tant, és aquell que ens parla perquè l’escoltem, és aquell que t...
Més informació

Què significa ser deixeble de Jesús?

Imatge
  Les dues lectures d’avui són dos exemples de la manera com el Senyor escull les persones per a realitzar missions importants. La primera ens parlava de Saül, cridat a ser rei d’Israel: era un noiet que feia de pastor, i estava buscant unes someres que el seu pare havia perdut. I en segon lloc, l’evangeli ens parlava de Leví, cridat a ser apòstol: era un publicà que estava assegut al lloc de la recaptació dels impostos que cobraven els romans, i que per això estaven considerats oficialment pels jueus com a pecadors. Tots dos casos semblen d’entrada un contrasentit: per a missions tan altes com governar o ser apòstol semblaria que caldria haver escollit un altre perfil. Però el que Déu valora són d’altres coses: tant Saül com Leví, en sentir la crida que els fan, no dubten i obeeixen sense dilacions. Saben reconèixer la importància del que els està passant, i mostren una predisposició a obeir i deixar-se fer. Aquestes dues lectures s’escauen avui, que celebrem la memòria de St. M...
Més informació

Estem convidats a examinar quins fruits donem, i veure què és el que ens aguanta

Imatge
L’evangeli d’avui ens ofereix dues imatges diferents que ens parlen de la persona: l’arbre i la casa. El cristià ha de ser com un arbre que doni bons fruits, i ha de ser també com un edifici ben fonamentat, que s’aguanti ferm. Perquè l’arbre pugui donar bons fruits, necessita l’aigua; i per estar ben fonamentada, la casa necessita la roca. Dos altres elements en aparença molt diferents, però que ens ajuden a entendre com actua la Paraula de Déu en nosaltres: com l’aigua, la paraula de Déu és una força sempre viva i dinàmica que ens és aliment; i com la roca, la Paraula ens proporciona la seguretat de saber-nos ben fonamentats en uns valors eterns i sòlids, que són els que Jesús ens va donar. L’eucaristia sempre és per a nosaltres un encontre amb el Crist ressuscitat, que continua viu en la seva Paraula i en la comunitat. La celebració que estem fent, doncs, ens fa viva un cop més la seva paraula, i ens dóna la oportunitat de deixar-nos interpel·lar per ella. I ho fa avui d’una ...
Més informació