Què és el més important a la nostra vida?
En un primer moment, podria semblar que avui Jesús ens vol fer una reflexió sobre l’inconveniència de barrejar les coses noves i les velles: un pedaç de roba nova en un vestit vell podria fer malbé tot el vestit, i un vi nou desat en uns bots vells el podria fer malbé. Però l’ensenyament principal del passatge de l’evangeli que ens ha estat proclamat, va més enllà. Si Jesús posà aquests exemples als deixebles de Joan i als fariseus fou per intentar de fer-los adonar que, si fixaven l’atenció en els costums, s’estaven perdent una cosa molt més gran. El costum de dejunar era bo, però en aquell moment no tenia sentit per als deixebles de Jesús perquè vivien un moment excepcional: tenien amb ells el Fill de Déu —fent servir la imatge esponsal tenien amb ells “el nuvi”, i això era motiu d’alegria; tan, que justificava un canvi de costums. El problema era que tant els deixebles de Joan com els fariseus no havien sabut reconèixer en Jesús al Fill de Déu, no s’havien adonat de la novetat dels temps i seguien posant l’accent en uns costums antics, que davant d’aquesta excepcionalitat havien quedat vells i caducs.
Però allò que avui és nou, demà serà vell. I com va passar a aquells deixebles de Joan i fariseus, a nosaltres ens podria passar el mateix: que posant l’accent en uns costums i unes formes, no sabéssim veure què és el més important. Per evitar-ho, precisament, Jesús ens va deixar l’Eucaristia. Quan la seva paraula és proclamada en el marc de la celebració, esdevé viva i actual per als qui l’escoltem, i per tant sempre nova per més anys que passin. Aquí és on avui nosaltres ens hem trobat “amb el nuvi”, amb Jesús ressuscitat que ens demana en present que ens preguntem pels nostres costums, per les nostres conviccions, i mirem si sabem veure què és el més important.
I avui, a més, som convidats a fer-ho contemplant l’exemple que Sta. Maria Goretti ens donà amb la seva vida. Era una nena d’onze anys, que vivia en un ambient rural i humil, i havia quedat òrfena de pare. Però que malgrat la seva curta vida tenia una gran fe, i havia interioritzat el més important dels manaments de Jesús. Va morir a conseqüència del maltracte rebut per un altre jove de disset anys que la volgué violentar i fer-la caure en el pecat que ella no volia cometre, perquè entenia que allò no estava d’acord amb la voluntat de Déu. Però no només això: un cop fet el mal i sabent que anava a perdre la vida com a conseqüència de les ferides rebudes, va voler perdonar el seu agressor que posteriorment es va convertir i també rebé el perdó de la família de la noia. És una història que té molt de contingut, tot i que simplement la podem qualificar com a bonica o considerar com el relat d’uns fets passats; però si la llegim i aprofundim, pot esdevenir per a nosaltres un exemple de vida. Si ho fem i la comparem amb la nostra vida, ens pot ajudar a revisar quines són les nostres conviccions més profundes, i els nostres costums: ¿Fem el que fem i creiem el que creiem simplement perquè és el que hem rebut, perquè és el que sempre hem vist fer, o perquè ens agrada mantenir les tradicions? O bé creiem en el que creiem perquè hem aprofundit i volem viure el present amb plenitud, mirant d’identificar allò que realment és important i no passa amb el temps? L’amor, la voluntat de Déu, la valentia de perdonar i encara més la de convertir-nos i aprendre dels errors, són aquests valors més profunds que avui ens dóna l’exemple de Sta. Maria Goretti, i que juntament amb la reflexió que hem fet de l’evangeli ens poden ajudar a revisar què és el més important a la nostra vida, a posar Jesús al centre de la nostra persona, i a actuar en conseqüència. Que aquesta celebració ens hi ajudi.
Dissabte XIII durant l’any – Sta. Maria Goretti
