Nosaltres, els cristians, creiem que la mort no és el final.
Nosaltres, els cristians, creiem que la mort no és el final. Si amb la mort s’acabés tot, la vida no tindria sentit: per què hauríem de passar per tot el que passem, si al final tot s’ha d’acabar? És una de les grans preguntes que l’ésser humà sempre s’ha fet, i que no es pot respondre si no és amb el misteri pasqual. Crist, morint, ha ressuscitat a una vida nova que dura per sempre. I nosaltres, havent estat incorporats a ell pel baptisme, també estem cridats a participar d’aquest misteri. Per nosaltres la mort no és més que un pas cap a una vida nova, una altra vida, una realitat futura que anhelem mentre som en aquest món, i que només podem assolir de manera plena en l’altre. Pot ser que ens costi d’entendre; o més ben dit: que ens sigui impossible, perquè és un misteri. Però no per això deixa de ser real, ni deixa de ser el que Déu ha volgut per nosaltres: Déu ens dóna uns anys de vida en aquest món –siguin molts o pocs, però limitats–, com una manera de preparar-nos per a la vida que ha de venir, que és la vida eterna. És una realitat futura que no es pot explicar en paraules, però que a través de les imatges que ens ofereixen els diversos autors bíblics podem copsar-ne alguna cosa sobre el què, el com i el quan. En la primera lectura, el profeta Isaïes ens parlava del “què”: la vida futura s’assembla a un convit, una festa que Déu ens té preparada, i que suposarà la fi del patiment i l’entrada a la salvació de Déu. En la segona lectura St. Pau ens parlava del “com”: el nostre cos és com un embolcall que ha de ser destruït, n’hem de sortir, per entrar un dia a aquell edifici on hem d’habitar per sempre, un temple etern que no està fet per mà d’homes sinó per Deu mateix. I finalment l’evangeli ens parlava del “quan”: tot això no sabem quan passarà, i hem de viure sempre alerta i estar preparats, perquè es pot presentar en qualsevol moment, com si fos un lladre que arriba de nit.
La celebració litúrgica que estem vivint, ja és una anticipació d’aquest convit. Pel fet d’haver-nos reunit en el nom de Jesús, mort i ressuscitat, ell està ara i aquí present enmig nostre. I en la nostra celebració Jesús també se’ns ha fet present amb la seva paraula, que ens convidava avui a estar alerta i a vetllar. I el Senyor se’ns farà present sacramentalment en el seu cos i en la seva sang, que d’aquí uns moments rebrem; són els dons eucarístics que nosaltres rebem encara com una penyora de la vida eterna que ha de venir, però que rebem amb l’esperança que un dia siguin plenitud quan arribem a seure de forma definitiva a la taula del Regne. La Commemoració de tots els Fidels Difunts ens ajuda a reflexionar-hi, i alhora que preguem perquè els nostres majors que ja han fet el pas de la mort visquin la vida eterna com una realitat, ens ajuda a preparar-nos pel moment del nostre traspàs.
Demanem, doncs, un any més, que la celebració d’avui ens ajudi a fer allò que ens demana St. Benet, de tenir la mort present cada dia, conscients que tot el que fem en aquest món ens ajuda a preparar-nos i a obtenir la nostra salvació, que vol dir ser acollits en aquesta realitat futura que Jesús ens va revelar i que anhelem no només per a nosaltres sinó per a tothom.
Commemoració de tots els Fidels Difunts.
Is 25,6a.7-9 / Co 5,1.6-10 / Lc 12,35-40.
