Tenim prou fe?

 

Avui era el mateix evangeli qui ens donava el sentit de la paràbola que contenia, ja en la primera frase: «Jesús deia als deixebles aquesta paràbola, per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança». I el mateix evangeli, també, acabava amb una pregunta oberta a mode de conclusió: «quan el Fill de l’home vindrà, [deia] creieu que trobarà fe a la terra?». Aquesta darrera pregunta es podria interpretar en un doble sentit: per una banda es pot entendre com una referència a la segona vinguda del Crist, que els primers cristians entenien de forma literal i esperaven veure amb els propis ulls; però per altra banda es pot interpretar com una pregunta exhortativa, com si digués: “Voleu dir que no hauríem de tenir més fe, per quan torni nostre Senyor?”, o dit en altres paraules: “Tenim prou fe?”. La fe és la resposta que l’ésser humà dóna a Déu davant la seva revelació; i la pregària perseverant que l’evangeli ens ensenyava, és aquest diàleg continu amb Déu que cal per alimentar la fe i fer-la créixer.

L’eucaristia que estem celebrant és aquest lloc privilegiat on Déu ens dona un cop i un altre la seva paraula de forma viva; però també ho és l’Ofici diví, la lectio i el temps de pregària personal que puguem fer. Quan preguem en qualsevol d’aquestes formes, ens posem a la presència de Déu i la seva paraula és per a nosaltres la manera com Jesús ens parla per establir aquest diàleg permanent amb ell. I si ens ho prenem així,  sempre ens dirà alguna cosa. Ho fa amb nosaltres i ho ha fet amb tantes i tantes persones al llarg de la història com Sta. Gertrudis, de qui avui fem memòria. Gertrudis va ser una mística i teòloga benedictina alemanya de l’edat mitjana, i com tots els místics va creure això amb tanta profunditat que la pregària intensa la dugué a experimentar aquesta unió íntima amb el Crist a la que tots estem cridats. Ho va rebre com un do de Déu, però hi va arribar a través de la pregària perseverant que ens ensenyava l’evangeli.

I de la mateixa forma que el diàleg perseverant amb el Senyor donà uns fruits a Sta. Gertrudis, a nosaltres també s’ens hauria de traduir en fets de la nostra vida. La paràbola de la vídua pobra ens mostra que les coses no sempre són com haurien de ser. I si ens sentim cridats a progressar espiritualment cada dia més i a seguir l’exemple dels sants místics, hauríem d’examinar-nos contínuament per no caure en els paranys del mal. Per això avui ens podem preguntar per la nostra autenticitat: no devem estar fent com el jutge de la paràbola, que sense adonar-se’n feia al revés del que s’esperava d’ell? I si pel contrari som dels que estem perjudicats per la mala acció dels altres: estem perseverant en l’oració com feia la vídua? O bé responem amb odi i males maneres? «Pregar sempre, sense perdre mai l’esperança» i tenir més fe, continuen essent consells útils per a nosaltres en la nostra vida quotidiana, com ho foren ben segur per Sta. Gertrudis. 


Dissabte de la setmana XXXII durant l’any / I – Sta. Gertrudis

Lc 18,1-8.

Entrades populars

El pessebre és una finestra oberta a la realitat de Déu

Imatge
L’evangeli d’avui ens reporta un cop més la bella imatge del pessebre: «els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora». La imatge del pessebre ens diu com és Déu, i com vol Déu que siguem nosaltres. ¿Com és Déu? Cadascun dels personatges del pessebre ens en diu alguna cosa. Els pastors representen les persones anònimes i senzilles que s’acosten amb curiositat, i se sorprenen pel que troben. Podem dir, doncs, que Déu és aquell que es deixa trobar per les persones normals i corrents; per veure Déu cal moure’s i tenir un cor humil. Maria i Josep ens són dos models d’obediència a Déu, obediència en el sentit etimològic del terme:  ob-audire significa “saber escoltar” o “demostrar interès per allò que s’escolta”: Maria va escoltar les paraules de l’àngel, i va respondre afirmativament a la proposta de Déu. Josep fa semblantment: renuncia a la seva voluntat per fer la de Déu. Déu, per tant, és aquell que ens parla perquè l’escoltem, és aquell que t...
Més informació

Què significa ser deixeble de Jesús?

Imatge
  Les dues lectures d’avui són dos exemples de la manera com el Senyor escull les persones per a realitzar missions importants. La primera ens parlava de Saül, cridat a ser rei d’Israel: era un noiet que feia de pastor, i estava buscant unes someres que el seu pare havia perdut. I en segon lloc, l’evangeli ens parlava de Leví, cridat a ser apòstol: era un publicà que estava assegut al lloc de la recaptació dels impostos que cobraven els romans, i que per això estaven considerats oficialment pels jueus com a pecadors. Tots dos casos semblen d’entrada un contrasentit: per a missions tan altes com governar o ser apòstol semblaria que caldria haver escollit un altre perfil. Però el que Déu valora són d’altres coses: tant Saül com Leví, en sentir la crida que els fan, no dubten i obeeixen sense dilacions. Saben reconèixer la importància del que els està passant, i mostren una predisposició a obeir i deixar-se fer. Aquestes dues lectures s’escauen avui, que celebrem la memòria de St. M...
Més informació

Estem convidats a examinar quins fruits donem, i veure què és el que ens aguanta

Imatge
L’evangeli d’avui ens ofereix dues imatges diferents que ens parlen de la persona: l’arbre i la casa. El cristià ha de ser com un arbre que doni bons fruits, i ha de ser també com un edifici ben fonamentat, que s’aguanti ferm. Perquè l’arbre pugui donar bons fruits, necessita l’aigua; i per estar ben fonamentada, la casa necessita la roca. Dos altres elements en aparença molt diferents, però que ens ajuden a entendre com actua la Paraula de Déu en nosaltres: com l’aigua, la paraula de Déu és una força sempre viva i dinàmica que ens és aliment; i com la roca, la Paraula ens proporciona la seguretat de saber-nos ben fonamentats en uns valors eterns i sòlids, que són els que Jesús ens va donar. L’eucaristia sempre és per a nosaltres un encontre amb el Crist ressuscitat, que continua viu en la seva Paraula i en la comunitat. La celebració que estem fent, doncs, ens fa viva un cop més la seva paraula, i ens dóna la oportunitat de deixar-nos interpel·lar per ella. I ho fa avui d’una ...
Més informació