Sant Andreu és el model que estem cridats a seguir.
Acabem de veure la manera com Jesús va cridar alguns dels seus deixebles. I d’aquest relat ens poden sobtar diferents coses. La primera, el fet que fos el mestre qui cridava els deixebles a seguir-lo; normalment, és el deixeble qui busca un mestre i no pas al revés com hem vist que passava amb Jesús. La segona, el fet que per a una missió tan important el Senyor cridés a persones senzilles, pescadors que “estaven tirant el filat a l’aigua”; semblaria que per evangelitzar el món i comunicar a tothom la paraula de Déu, potser caldria haver anat a buscar un altre perfil… La tercera, la disponibilitat: tot i estar en plena feina, Simó i Andreu no s’ho pensen dues vegades i responen a la crida afirmativament, i com hem sentit en el text «immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell». I encara ens podria sobtar el poder i l’autoritat de Jesús: què devia tenir, la seva persona, que suscités aquesta atracció immediata en aquells qui el conegueren en viu?
Avui hem llegit aquest evangeli perquè celebrem la festa de St. Andreu, apòstol. De la seva vida en podem conèixer ben pocs detalls biogràfics, més enllà de les pinzellades que el mateix text de l’evangeli ens proveeix a través de les deduccions que puguem fer de la lectura de tots els passatges on ell apareix, i del que digui la tradició. Però de la festa d’un apòstol no és tan important la intenció de fer-ne memòria i de refrescar el que d’ell en puguem saber, com que extrapolem el que sabem de la seva figura i del seu paper per portar-ho a les nostres vides.
Llegint a l’evangeli el que fa referència als deixebles i concretament als apòstols, veiem que la relació deixeble / mestre va més enllà de la transmissió de coneixements. Jesús va cridar persones a seguir-lo perquè aprenguessin un estil de vida, perquè es convertissin, perquè aprenguessin a estimar-se amb un amor fratern, perquè renunciessin a si mateixos en bé de l’edificació del regne del cel, i perquè a través de tot això establissin una manera diferent de relacionar-se amb Déu. I concretament als apòstols, els va demanar que fossin col·laboradors seus per predicar la bona nova de l’evangeli, i difondre’l arreu. Sant Pau, a la Carta als romans que hem llegit com a primera lectura, ens deia que tothom està cridat a escoltar la paraula de Déu i deixar-se interpel·lar per ella, però alhora es lamentava del fet que, si ningú no la predicava, no hi havia possibilitat d’escoltar-la… Si posem tot això junt, doncs, podem trobar què és el que avui Déu ens demana a cadascun dels qui avui ho hem escoltat: que ens convertim en deixebles de Jesús; que no dubtem a seguir Jesús; que no pensem que això és per a d’altres més capacitats sinó que com a simples persones que som, podem fer molt per la construcció del regne de Déu; que estiguem disponibles quan vegem que podem col·laborar amb ell. I que, com ho feren els apòstols, ens sentim com si fóssim enviats seus a predicar la bona nova amb allò que depèn de les nostres mans, a les persones amb qui tractem, a través de la feina que fem, de les amistats que tenim, i sobretot de la manera com afrontem els problemes i els solucionem. Sant Andreu és per a nosaltres avui no només l’apòstol del qual en fem memòria, sinó el model que estem cridats a seguir perquè la paraula de Déu i tot allò que Jesús ens va ensenyar continuï viu en el nostre món, en aquella porció que ens ha tocat, en allò que ens ha estat encomanat, o en les responsabilitats que lliurement hàgim acceptat. No ens faci por, doncs, fer una aposta radical pel seguiment del Crist, i convertir-nos en seguidors seus, perquè la seva paraula i el seu missatge continuïn sent vius i eficaços per a nosaltres avui a través de les nostres paraules i les nostres accions.
St. Andreu, apòstol
