Com Sta. Clara, hauríem de preferir la pobresa que permet deixar espai per al Crist
Després d’explicar el llarg sermó de la muntanya, Mateu inicia una nova secció del seu evangeli relatant el viatge de Jesús des de Galilea fins a Jerusalem. Però la intenció de l’evangelista no és fer la crònica d’un viatge, sinó que en realitat ens parla de l’autèntic camí que els deixebles fan amb ell: el camí de la fe. Només sortir de Galilea Pere reconeix a Jesús com a Messies; però només era de paraula, perquè en el fons del cor encara no creia de veritat. Tot seguit, Jesús els va anunciar la seva mort i resurrecció; però tampoc no el van entendre. I a continuació van pujar dalt d’una muntanya alta on es va transfigurar davant d’ells; però no estaven preparats per comprendre. Ho demostra el fet que al arribar on era la gent, no van poder fer ells mateixos la guarició que ens acaba de ser proclamada. Jesús ho atribuïa a la seva falta de fe: «no teniu prou fe», els va dir. No la tindrien fins que no fessin experiència del Crist ressuscitat.
Segles més tard, Santa Clara sí que havia fet experiència del Crist ressuscitat. Essent com era una noia benestant, ho va deixar tot per seguir l’evangeli de forma radical –anant a l’arrel: volgué fer el seguiment del Crist a l’estil de St. Francesc, duent una vida de fraternitat, senzillesa i pregària. Com els primers deixebles: sense res més, des de la pobresa, amb el treball manual, humilment, com el Crist que havia estat posat en una menjadora i havia mort a la creu com si fos un dels pitjors. Però a diferència del què passava amb els primers deixebles que convivien amb Jesús, Clara ja s’havia sentit fortament atreta pel Crist ressuscitat. N’havia fet experiència, i era tan positiva que el va voler posar al centre de la seva vida. En realitat, Clara estava fent els mateixos passos de l’epilèptic que escoltàvem en l’evangeli d’avui: va anar a trobar Jesús perquè la seva presència desplacés les dificultats del món present. A diferència dels primers deixebles, ella ja l’havia conegut ressuscitat. I es va sentir atreta.
I com que l’evangeli sempre és actual, avui som nosaltres els qui estem convidats a examinar si tenim aquest desig de retornar a l’evangeli. I no només a nivell particular: tota l’Església, com a poble, s’hauria de preguntar contínuament què hi ha al centre... Hauria de ser la relació amb Jesús. Igual que els primers deixebles, per viure l’evangeli de forma radical i profunda hauríem de dedicar temps a parlar amb Jesús, a conèixer-lo. No podem tenir fe en ell si no hi confiem, si no cultivem l’amistat personal amb ell. I aquest és un procés que dura tota la vida. Com el pare de l’epilèptic, hem d’anar a buscar Jesús perquè vingui a la nostra vida. Com Sta. Clara, hauríem de preferir la pobresa dels béns materials que permet deixar espai per al Crist. I com els deixebles, ens hauríem de sentir sempre qüestionats per Jesús: Ja tenim prou fe? Que aquesta Eucaristia, que és una trobada amb Ell, ens faci fer un pas més en el nostre camí com a creients.
Homilia del dissabte de la setmana xviii / ii – Sta. Clara.
